Us presentem la novel·la basada en la famosa sèrie televisiva Merlí, que porta per títol Quan érem els Peripatètics. L’autor i creador de Merlí, l’Hèctor Lozano, narra des de la perspectiva del Bruno Bergeron quines experiències va viure en l’institut durant els dos últims cursos.
El protagonista, que no va viure una adolescència fàcil, decideix escriure una carta a la seva germana Gina per explicar-li tot allò que va viure amb els seus companys (els “peripatètics”) quan eren alumnes del Merlí.
Mina,
Ha arribat el moment que sàpigues bé qui era el nostre pare, a qui mai vas arribar a conèixer. Veuràs que per a nosaltres era més que un professor. Alguna cosa màgica ens va passar quan érem els peripatètics. T’ho diré d’una manera naïf: «Érem com espases clavades en una paret de pedra. I el Merlí ens va arrencar de la pedra i ens va obrir els ulls».
Estàs preparada per entendre per què el Merlí era el millor professor del món?
La narració comença quan Merlí reapareix per sorpresa com a nou professor de filosofia, cridant: «Em doc Merlí i vull que la filosofia us faci trempar!».
L’obra tracta, entre d’altres, aquests temes: els primers amors, el sexe, els estudis, les relacions d’amistat i les familiars, la por al futur…
| Si vols llegir un fragment de la novel·la, clica aquí. |
