Dijous passat, dia 7 de març, vàrem tractar la desigualtat entre homes i dones a l’aula de 1r A d’ESO; aquesta setmana hi tornarem.
Escatint la bretxa de gènere
Al llarg de la primera quinzena del mes de març, des de la tutoria de 1r d’ESO, s’observa i es debat la desigualtat existent entre els homes i les dones.
En aquesta primera sessió, d’entrada, la majoria de l’alumnat té molt clar que no hi ha d’haver cap tipus de diferència entre un home i una dona, que cada persona és única, sí, però que la societat en si està formada per persones, siguin homes o dones. Així doncs, la canalla té clar que no hi ha desigualtat a la seva edat, 12 anys, i tant és que siguis un nen o bé una nena. Molt bé, doncs, som-hi i comprovem-ho.
Ens apropem al seu passat més proper. I en fer-ho, què detectem? Doncs, que a algun nen no li han volgut regalar una nina i a un altre encara se’l miren riallerament quan porta la motxilleta de color rosa de la seva germana en tornar de l’escola. No som totes les persones iguals? Debatem aquestes accions i anem més enllà i ens remuntem fins al punt de partida: el naixement. De quants colors podem comprar un pitet o un bodi per als qui acaben de néixer? El blau i el rosa solen encara marcar tendència en el moment de la compra, sobretot per part d’aquelles persones que van créixer al darrer terç del segle passat. Llavors, en què quedem? Si volem tancar la bretxa de gènere com és que cap nen de l’aula no duu una motxilla amb alguna tonalitat rosa i curiosament quasi totes les nenes duen una motxilla amb alguna gradació del rosa? Cap de nosaltres no hi havia parat esment fins al moment.
S’ha esgotat l’hora. En la propera sessió ens endinsarem en la bretxa lingüística dels oficis i les professions.
