L’AVET DE NADAL
Ja fa uns anys, de matinada
un avet molt eixerit,
em va dir quatre cosetes
amb el cor molt afligit:
Molta gent passa i em mira
pel costat del caminet,
per Nadal volen tallar-me
perquè pujo recte i dret.
Jo vull viure llarga vida
fer-me gran i esplendorós
per donar-vos bona ombria
quan l’estiu és calorós.
De vegades vaig a veure’l
Déu n’hi do! Com ha crescut!
Treu el cap per sobre els altres,
està ferm, ple de salut.
Ara, al cim de la carena
sent la brisa, sent el vent,
sent el fred de la glaçada
dorm al ras del firmament.
Hem canviat des d’aleshores
un avet tradicional,
i hem donat la benvinguda
a un altre artificial.
I està ple de bons desitjos
està ple d’enjoiament,
de cançons, de melodies,
d’alegria i sentiment.
Rosa Rovira Sancho
