Les darreres setmanes hem estat treballant una composició poètica anomenada “haiku”. L’estructura del haiku es basa en 3 versos de 4, 6 i 4 síl·labes (mètrica catalana). És d’origen japonès i la seva intenció és retratar un moment, captar totes les sensacions possibles i traslladar-les al lector.
Vam començar fent una activitat per endinsar-nos en aquest món. L’activitat es basava en tapar-nos els ulls en un entorn obert. Tapant-nos els ulls, el que aconseguim és deixar de banda la vista, el nostre sentit predominant, per poder explorar els altres més fàcilment. Ens havíem de fixar en les olors, els sorolls; d’on venien, com de lluny o prop els sentíem… En acabar vam escriure un parell de haikus.
La setmana següent, la coreògrafa Helena Lizari de l’associació Sudansa va venir a l’institut a fer-nos un taller de dansa relacionat amb els haikus. Aquesta associació, creada l’any 2006, es centra en la producció d’obres artístiques, la recerca, la formació i la difusió de la dansa contemporània. La seva tasca va destinada a apropar la dansa i el procés creatiu a alumnes i docents d’escoles i instituts de Catalunya a través del contacte amb ballarins, coreògrafs i artistes en actiu.
Per començar, vam fer una activitat per familiaritzar-nos amb el nostre cos, els moviments i l’entorn. Al cap d’una estona, havent ja practicat, vam llegir els nostres haikus i vam començar a crear petites “coreografies”. Les coreografies les fèiem a partir de cada vers, eren moviments molt abstractes.
Va ser una activitat molt interessant, ens va fer reflexionar molt sobre com podem convertir una composició poètica en una petita coreografia individual.
Comentaris recents