L’alumna Judit Costa ha estat guardonada amb quatre premis de diferents universitats pel seu treball de recerca “La processionària del pi, una plaga en expansió”.
La Judit és una alumna que enguany (curs 2010-2011) ha acabat el segon curs de Batxillerat i que, com tots els alumnes, ha desenvolupat una investigació a l’entorn d’un tema que ella mateixa ha escollit per poder aprendre a desenvolupar el mètode científic d’aprenentatge, que consisteix a redactar una hipòtesi i fer una recerca per contrastar-la i treure’n conclusions.
En aquest cas el tema escollit per la Judit va ser la processionària del pi i el treball que ha desenvolupat a l’entorn d’aquest tema és un estudi biològic d’aquest insecte gregari i defoliador que és l’espècie Thaumatopoea pytocampa, el qual s’alimenta de les fulles dels pins i cedres de l’àrea mediterrània. A l’hivern
, passa per cinc estadis larvaris dins els nius sedosos que confecciona als arbres. En aquesta etapa, pot provocar reaccions al·lèrgiques a causa dels seus tricomes urticants. Cap al març, les erugues baixen en processó, fins a enterrar-se en forma de pupa o crisàlide, una fase de letargia que pot resistir condicions ambientals desfavorables, fins a transformar-se en una papallona nocturna que emergeix del terra.
La recerca experimental d’aquest treball ha estat focalitzada en l’observació del cicle biològic de la processionària del pi, els efectes que provoquen els canvis de temperatura en el seu desenvolupament, així com els diferents mecanismes de lluita contra la plaga.
A banda de realitzar un seguiment del cicle biològic d’aquest lepidòpter a partir de colònies capturades al bosc, l’autora del treball va portar a terme un disseny experimental per tal de comprovar l’efecte de la temperatura sobre la durada del cicle vital, el creixement i el comportament de tres grups de larves de la mateixa edat i procedència, situades en tres terraris sotmesos a temperatures diferents. També va determinar el grau d’infestació de dues àrees forestals del Lluçanès i va col·locar trampes de feromones sexuals per tal de capturar mascles adults i elaborar la corba de vol de les papallones. D’altra banda, va poder conèixer, de primera mà, l’impacte de la processionària als boscos catalans, a través d’entrevistes a tècnics del Servei Forestal i participant en actuacions de control fitosanitari.
Al llarg del treball, la Judit ha demostrat que una major temperatura, sense sobrepassar el límit letal de 32ºC, escurça el cicle biològic de la processionària del pi, atès que afavoreix el seu desenvolupament i permet un ritme de creixement elevat. Així, diverses colònies d’erugues, en condicions ambientals inicials idèntiques, van arribar a diferenciar-se en 16 mm de longitud en finalitzar l’experiment, després d’haver estat exposades a temperatures diferents durant uns mesos. A més, cal remarcar que en el terrari sotmès a major temperatura, van emergir les papallones de la processionària del pi 7 mesos abans del que es preveia a la natura. Aquests fets constitueixen, doncs, clares evidències de l’acceleració del cicle vital amb l’augment de la temperatura.
Tot aquest estudi, doncs, ha permès a la Judit concloure que la processionària del pi és un insecte autòcton que cal controlar, mantenint les seves poblacions en un nivell tolerable, a fi que no provoqui greus defoliacions; però, alhora, resulta totalment necessari per mantenir l’equilibri de l’ecosistema. L’augment global de la temperatura, produït com a conseqüència de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, està provocant un canvi en la distribució natural de la processionària del pi, ja que és un insecte altament dependent de la temperatura ambiental i, en pocs anys, ha experimentat una forta expansió cap a zones cada cop més elevades. Es constata, per tant, que la processionària del pi és un bon bioindicador dels efectes del canvi climàtic sobre els éssers vius.
Amb aquest treball la Judit ha obtingut un premi de la Universitat de Vic, en la categoria La Farga Group (àmbit de les ciències), un altre de la Universitat de Girona, dins l’àmbit de la tecnologia i les ciències de la naturalesa i la salut. Un tercer de la Universitat de Lleida, corresponent a l’Àrea Agroalimentària i Forestal. I finalment, el més mediàtic, un accèssit atorgat per l’Espai Terra de TV3, la fundació Abertis i el Departament d’Educació.
També cal dir que en tot aquest procés la Judit ha estat acompanyada per la professora de biologia de l’institut Isabel Fernández.
A continuació podeu llegir quatre ratlles sobre com es va decidir per aquest tema, com va plantejar i organitzar el treball de camp i alguns consells que dóna als alumnes que comencen aquest treball.
Quina valoració fas del fet de fer un treball de recerca a Batxillerat?
Francament, valoro aquest treball de recerca molt positivament. Encara que no en siguis del tot conscient arribes a aprendre moltes més coses de les que hi ha escrites en llibres! Aprens a buscar informació pel teu compte, a espavilar-te per trobar algú que entengui una mica amb el tema que estàs tractant, etc. Ah, i no solament això, també aprens a demanar consell als professors, a deixar-te guiar, a aprendre a superar entrebancs, a descobrir quins són els teus interessos i, fins i tot, a passar-t’ho bé fent feina!
Es passen moments durs, estones que sembla que tot allò que estàs fent no té cap mena de sentit, però també hi ha grans estones d’eufòria quan aconsegueixes superar aquests reptes. Personalment, tornaria a repetir el treball sense cap mena de dubte.
Quins consells donaries a un alumne/a de primer que comença el treball de recerca?
Consells? Un pilot! En primer lloc que elegeixi un tema que l’atregui, que tingui curiositat per saber-ne més. I, sobretot que no es desanimi per les opinions dels altres. Jo, quan feia el treball recordo qui em deia: Erugues, ai ecs, i d’això en vols fer un treball? O, també hi havia qui, després d’explicar-li una mica, et mirava com si fossis una cosa estranya i se’t posava a riure. Quantes vegades he hagut de sentir que estava com un llum de carbur!
Si realment gaudeixes fent-lo, no importen els comentaris de desaprovació dels altres, fas la teva i, mica a mica, aconsegueixes demostrar que de qualsevol petita cosa, se’n pot fer un treball immens. De fet, jo quan vaig començar a redactar el meu treball de recerca, temia no arribar a les 20 pàgines mínimes que s’exigeixen a l’hora de fer aquests estudis; quan va ser el moment d’entregar el treball ja en portava 175 i encara trobava temes que es podien haver ampliat més i aprofundir si hagués disposat d’un any més de temps!
Una altra recomanació és que segueixi el guió elaborat en un principi. Si no es fa així, moltes vegades es tendeix a fer un treball de temàtica molt àmplia i s’acaba anant per les branques. A més, per experiència, diria que és molt important fer bona part del treball durant l’estiu, et garanteix tenir prou temps per fer possibles modificacions i anar més descansat durant el curs.
L’estudiant ha de saber que el treball de recerca no és una assignatura més, és un estudi on es posa en pràctica tot allò que s’aprèn en les altres matèries. Així doncs, encara que passi desapercebut, cal agrair a tots els professors que fins avui, han aportat un gra de sorra en l’aprenentatge continuat d’un mateix.
També li diria que es deixi aconsellar, que escolti la gent que no entén massa en el tema però hi està interessada, perquè sovint són ells qui et donen idees per desenvolupar el treball, que no tingui por d’anar asl llocs a buscar d’informació, que no es desanimi quan les coses no li surtin tal com espera, ni tampoc deixi mai res per impossible. Només calen ganes, esforç, temps, constància i curiositat. Aquestes són les claus per aconseguir un bon treball de recerca!
Finalment, voldria donar les gràcies a la família, a la tutora del treball de recerca, a l’Institut Castell del Quer i al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya per tota l’ajuda prestada. Sense tots ells, aquest treball de recerca hagués quedat a mitges.
