A continuació podeu llegir un resum del guió que ha acompanyat l’acte de lliurament de premis del Certamen literari Isidre Beltrà d’enguany i que ha estat portat a l’escenari per uns quants alumnes dels diversos cursos. La creació i direcció de l’acte ha és del departament de llengües de l’institut.
El dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi, és des de l’any 1926 el “Dia del Llibre” a Catalunya, per iniciativa de l’editor i escriptor valencià Vicent Clavel Andrés establert des de feia anys a Barcelona. Anys més tard, concretament el 1995, a partir d’això, la UNESCO va instituir aquesta data com el “Dia Mundial del Llibre”. Resulta, doncs, normal que en aquestes dates tinguin lloc nombrosos certàmens literaris i, aquí a l’institut, també celebrem el nostre.
Un dia com aquest esdevé també una ocasió molt assenyalada per a retre homenatge a personalitats de la cultura les quals, cadascuna en la seva disciplina, ha col·laborat a fer un món millor i més bonic. Moltes, i de molts àmbits diferents, han estat les personalitats que se’ns han acudit, finalment, però ens hem decidit a recordar-ne tres, una de catalana, una d’espanyola i una d’extrangera, però totes tres d’abast universal en el món de la música, de les arts plàstiques i de la literatura que enguany celebren els 50 anys de la seva mort: Pau Casals, Pablo Picasso i Pablo Neruda.
Pau Casals
Pau Casals va néixer el 29 de desembre de 1876 al Vendrell, Catalunya. Als cinc anys va ser apuntat al cor de l’escolania, i els sis va escriure masurca dedicada al seu pare.
Va decidir que el seu instrument era el violoncel quan va escoltar un concert del professor de violoncel de l’Escola Municipal de Barcelona, allà va decidir que dedicaria tota la seva vida a aquell instrument.
Va ser un dels músics més influents del segle XX. Va ser un violoncel·lista, director d’orquestra, humanista, compositor i gran lluitador per la llibertat i la democràcia. Això el converteix en un dels noms més universals de la música i la pau. Va ser admirat i respectat arreu del món per haver estat un gran músic i un gran defensor de la Pau, dels Drets Humans i de Catalunya. La seva trajectòria musical i personal, la seva manera de pensar i els seus actes el converteixen en una persona excepcional, rellevant, que honra el nostre país i la nostra història.
Pau Casals va morir el 22 d’octubre de 1973 a Sant Joan de Puerto Rico, terra on va néixer la seva mare, i on vivia en aquell moment la seva dona. Recollim algunes de les frases cèlebres que va pronunciar Pau Casals
- “El meu violoncel és el meu amic, el més estimat amic”
- “El veritable respecte per la música…consisteix a donar-li vida”
- “Els anys esdevenien un calidoscopi dels llocs, relacions i impressions noves”
- “No tornaria a tocar públicament mentre les democràcies no canviessin llur actitud envers Espanya”
- “La música, aquest meravellós llenguatge universal, hauria de ser una font de comunicació entre tots els homes…”
- “ Les úniques armes de què disposo són la batuta i el violoncel .”
i a continuació el discurs a les Nacions Unides, primer tal com el va pronunciar ell en anglès i després la traducció en català:
«This is the greatest honor of my life. Peace has always been my greatest concern. I learnt to love it when I was but a child. When I was a boy, my mother –an exceptional, marvelous woman– would talk to me about peace, because at that time there were many wars. But let me say one thing. I am a Catalan. Today a province of Spain. But what has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the world. I will tell you why. Catalonia has had the first parliament, much before England. Catalonia had the beginning of the United Nations. All the authorities of Catalonia in the 11th century met in a city of France, at that time Catalonia, to speak about peace. 11th century! Peace in the world and against, against, against war, the inhumanity and brutality of war. This was Catalonia. I am so so happy, so moved to be here, with you.»
«Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare, una dona excepcional, genial, quan jo era noi, ja em parlava de pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. Per això, les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor.
«Soc Català. Catalunya és avui una província d’Espanya. Però, què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us diré el perquè. Catalunya va tenir el primer parlament molt abans que Anglaterra! Catalunya va tenir l’inici de les Nacions Unides. Totes les autoritats de Catalunya al segle XI, es van trobar a una ciutat de França, en aquells temps, Catalunya, per parlar de pau… Al segle XI! Pau al món, en contra de les guerres i de la inhumanitat de les guerres. Això va ser Catalunya. Estic molt content i emocionat de ser aquí.»
Pablo Picasso
Comencem aquest homenatge amb la reproducció que ha fet l’alumna de 1r de Batxillerat Ariadna Marginedas amb l’ajut de companys seus de 1r de Batxillerat en un mural de tela el fris de formigó que va dur a terme Picasso per a la façana de la seu del Col·legi d’arquitectes de Barcelona que representa elements de les tradicions populars de Catalunya com són els castellers, els gegants i les palmes i palmons del diumenge de rams.
El 8 d’abril d’aquest 2023 es va complir el 50è aniversari de la mort de l’artista Pablo Picasso. Però, recordem qui va ser Pablo Picasso?
Ell va ser nascut a Màlaga, el 25 d’octubre del 1881, i mort a la població francesa de Mougins, el 8 d’abril del 1973, Pablo Picasso és un dels pintors més cèlebres de la història de l’art occidental. El llenguatge expressiu, lliure i multiforme continua influint en l’art i la reflexió contemporanis.
Tot va començar el setembre de 1895, quan la família del professor de Belles Arts malagueny José Ruiz Blasco va arribar a Barcelona, on començaria a exercir el seu nou càrrec de professor de dibuix a l’escola oficial de Belles Arts coneguda com La Llotja. Picasso, el fill del professor, va aprovar l’examen d’ingrés al curs superior, on s’impartia art clàssic. A Barcelona se li obrien horitzons nous, la ciutat burgesa i industrial amb una massa important de població marginada va portar a l’artista a què aconseguís un cert reconeixement.
Picasso es va fer famós com un dels pioners del Cubisme, el qual consisteix a representar un objecte o una persona des de diversos angles al mateix temps. Pablo Picasso va començar a interessar-se per l’escultura arran de la trobada el 1928 amb l’artista català Julio González; entre tots dos van introduir rellevants innovacions, com la utilització de ferro forjat.
Les seves diverses manifestacions, amb el cubisme procuraven copiar exactament la naturalesa i fer ús de la bidimensionalitat del llenç. La seva valuosíssima carrera es va estendre més de 75 anys i els seus fruits, més de 16.000, no només van ser pintures, sinó escultures, gravats, ceràmiques i altres. Va continuar desenvolupant les seves diferents facetes artístiques a un ritme comparable dels canvis culturals i tecnològics del segle XX, l’art del qual va dominar i va revolucionar.
Actualment, hi ha 3 museus de Picasso en tot el món, a París, a Barcelona i a Màlaga, la seva ciutat natal.
Pablo Neruda
Va néixer al 12 de juliol del 1904, va morir amb 69 anys al 1973 a Xile a la ciutat de Parral. El seu pseudònim era Pablo Neruda (ja que el seu nom era molt llarg) va ser un poeta i polític xilè.
Al 1919 va obtenir el seu 3r premi dels jocs florals (certamen literari instituït per primer cop al segle XIV a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal).
El 1923 publica el seu primer llibre, “Crepusculario”, que és molt ben rebut per la crítica. L’any següent apareix la que serà la més popular de les seves obres, Vint poemes d’amor i una cançó desesperada, que esdevindrà un dels poemaris amorosos més coneguts a la poesia contemporània. Escoltem alguns versos :
