L’institut

L’edifici de l’Institut Carles Vallbona de Granollers es va crear i començar a funcionar l’any 1988, però 4 anys abans ja havien començat les classes en barracons.

El projecte es va iniciar degut a l’excés d’estudiants que tenia  l’Institut Antoni Cumella en el curs 1984-1985 i aquest motiu obligà a construir, per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, uns barracons al lloc on avui ocupa l’IES Carles Vallbona.  Granollers va gestionar uns terrenys de l’antiga fàbrica Roca Umbert i el nou centre iniciava el curs aquell mateix any 1984 amb el curs de 1r de BUP i sense el nom definitiu, ja que inicialment depenia de l’Antoni Cumella.

Història de l’Institut Antoni Cumella

 

L’edifici definitiu de l’institut es va inaugurar el 1988 amb el nom d’Institut d’Estudis Secundaris, com a centre de BUP i FP (a la imatge anterior veieu el cens d’alumnes del curs 1988-89). Disposava de laboratoris, tallers d’electricitat i informàtica, gimnàs, biblioteca i aules adaptades a les especialitats de formació professional —una característica pionera en el moment de la seva obertura.

Publicat: febrer 1989

Durant els anys 1990 i 2000, l’institut va experimentar diverses reformes i ampliacions per adaptar-se al creixement d’alumnat i a les noves necessitats tecnològiques amb noves aules multimèdia i sala d’actes. L’institut va consolidar la seva oferta d’estudis d’ESO, batxillerat i formació professional en àrees com comerç, informàtica i gestió.

El 1992 canvia el nom de l’institut per l’actual nom Carles Vallbona.

Actualment, l’Institut Carles Vallbona continua sent un referent de formació professional i innovació educativa a la comarca del Vallès Oriental. Disposa d’un edifici modern, projectes de recerca educativa i col·laboracions amb empreses i institucions locals.

Les imatges són de l’arxiu digital de Granollers, de les revistes Granollers informatiu. Butlletí de l’Ajuntament de Granollers. Enllaç a l’article de la inaguració

Doctor Carles Vallbona

El doctor Carles Vallbona i Calbó va néixer a Granollers el 29-6-1927 i va morir a Austin, Texas, el 5-8-2015. Va ser professor de Serveis Distingits en Medicina Familiar i Comunitària al Baylor College of Medicine de Houston, Texas.

També, va ser director mèdic del Programa de Salut Comunitària del Harris County Hospital District. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1950), es doctorà en Medicina i Cirurgia a la mateixa universitat l’any 1959.

Durant el període 1952-1953 va fer un internat de Pediatria a l’Hôpital des Enfants Malades de París i, durant el 1955-1956, una residència de Pediatria a la University of Louisville School of Medicine i al Baylor College of Medicine. Tenia el títol de pediatre i puericultor de l’Escola de Puericultura de Barcelona (1952) i fou diplomat per l’American Board of Pediatrics (1958).

Va ser membre del professorat del Baylor College of Medicine des de 1956 i va exercir funcions de docència, recerca i serveis mèdics en diferents departaments i als hospitals afiliats al Baylor.

Va ser autor de més de 240 articles i capítols de llibres sobre temes de medicina comunitària, especialment pel que fa a la prevenció de malalties com la hipertensió i de trastorns cardiovasculars, i l’aplicació de sistemes d’immunització, i sobre qüestions relacionades amb la informatització dels processos de recollida i processament de dades mèdiques.

Va continuar formant part del consell editorial de diverses revistes científiques. Va ser un dels col·laboradors de la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, president del Consell Assessor de la Promoció de Salut per l’Activitat Física i membre del Comitè Coordinador del Programa Nacional d’Educació sobre la Hipertensió dels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units.

Va ser objecte de nombrosos premis i distincions tant a Catalunya com als Estats Units (destaquem, per exemple, el Premi Joan Dalòs, atorgat pel Centre Cardiovascular Sant Jordi, de Barcelona, el 1998; la Medalla d’Or del 3r Congrés Effort, de Barcelona, el 1997;  el nomenament de doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1997,  va ser distingit com a fill predilecte de Granollers (1998) i va guanyar la creu de Sant Jordi (2015).

Va ser consultor de diverses institucions internacionals, com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització Panamericana de Salut i el Banc Mundial. També, va participar en organitzacions voluntàries de salut, com l’Unicef, l’American Heart Association, l’American Lung Association o l’American Red Cross, a Houston , Texas .

A banda de les activitats acadèmiques que va portar a terme tant als Estats Units com a Catalunya, el Dr. Carles Vallbona realitzà recerca sobre l’aplicació dels camps magnètics en el tractament del dolor.

Va ser el principal investigador del primer estudi científic rigorós que ha demostrat l’eficàcia dels imants estàtics i la transcendència del seu treball va tenir ressò internacional. El Dr. Vallbona considerava que la recerca sobre les aplicacions dels camps magnètics en el control de problemes de salut obria moltes perspectives i esperava aportar-hi noves idees.