Després dels primers dies de descoberta inicial, estem començant a conèixer i explorar més a fons l’espai de psicomotricitat.
L’espai de la sala sovint es prepara per a ser descoberta de forma sorprenent, cada cop una mica diferent, però amb un element clau que és la muralla de coixins, que els nens i nenes han de tombar per iniciar el seu joc lliure i espontani.

Però anem pas a pas!

La psicomotricitat a l’educació infantil…

Per a què? Només per a fer un joc lliure i espontani?

Només per a gaudir i jugar amb el propi cos? Sí i no.

D’una banda, la pràctica psicomotriu, a través de l’experimentació i la vivència espontània del moviment amb el propi cos i la relació amb els altres, afavoreix el desenvolupament emocional i cognitiu de l’infant, és a dir, el seu desenvolupament harmònic.

I a més a més… A la sala de psicomotricitat generem un context de confiança on es permesa la llibertat de l’expressió motriu, en un ambient segur des del punt de vista físic i emocional. Aquesta pràctica acompanya doncs la maduresa de la criatura a través del seu joc espontani. 

Per tant, jugar lliurement i espontàniament i alhora permetre la maduració de l’infant des de múltiples punts de vista: en la relació amb els altres, en la comunicació, el desenvolupament físic i motriu… Sí, sí, jugant i jugant amb el plaer del cos en moviment, madurem i aprenem moltíssimes coses.

Ara bé, anem a col·locar-vos en situació! Voleu saber com es desenvolupa una sessió un dia qualsevol? Doncs us l’expliquem per parts.

Tenim alguns petits rituals que ens ajuden a situar i a preparar el cos i la ment per al que anem a fer… Sovint es van donant un darrere l’altre, són aquests:

• Ritual d’entrada: on es fomenten hàbits com l’espera, l’escolta, l’atenció… I a més ens preparem per l’acció. Arribem a la porta de la sala, seiem, ens traiem les sabates i si cal, els mitjons també. Percebre amb tota la planta del peu és una font de plaer i contacte. Aprenem a regular els nostres impulsos i emocions, despertem el desig de l’infant…

• Fase de joc on l’expressivitat motriu és lliure i espontània: vivència, acció, cos i moviment. L’infant tomba la muralla després de la consigna i es permet el joc lliure, on cos i moviment són els protagonistes. Salts, tombarelles, balancejos, escalada, jocs de cos a cos…

• Fase de joc simbòlic: la sala, amb els materials i la creativitat i imaginació dels infants, es transforma en vaixell pirata, castell, casa, cau o cova… Els protagonistes: princeses i prínceps, cavallers i cavalleres, animals salvatges, també dòcils, monstres o dinosaures, llops, bruixes, de tot i més!… S’obre el gran ventall de la creació simbòlica on l’infant també mostra com es situa i comprèn el món que el rodeja. 

• Fase de representació: amb dibuix, construcció, modelatge o de forma verbal la criatura ens expressa el que ha fet i ho comparteix amb els altres, és una fase de recollida i reflexió del que hem fet i com ens hem sentit.

• Fase de tornada a la calma i tancament de la sessió: fem una activitat de relaxació, amb massatges, respirant i sentint també el cos quan descansa, prenent consciència de nosaltres i a vegades també fem un petit tancament amb una cançó… Després ja fem la tornada a l’aula amb una bona sensació de descàrrega i plaer.

I fins aquí teniu un petit resum del que es dona en aquest meravellós espai que és la sala de psicomotricitat i que de forma amorosa i segura, també sentint-nos afortunades, les mestres acompanyem els vostres fills i filles.

Com sabem que les imatges valen més que mil paraules, aquí teniu un enllaç a les fotos que setmana a setmana anirem actualitzant al llarg del curs, podeu anar seguint els seus progressos i descobertes!

No us les perdeu!

FOTOS AQUí!