L’espai de Psico és aquell espai que fa que els infants obrin els ulls amb una mirada brillant i apassionada. I si ens preguntem perquè, diria que és l’espai que més permet que la vida flueixi en la seva totalitat, sense
judici, en llibertat, amb límits clars i presència absoluta. Presència per part de l’infant i presència per parts de les adultes que l’acompanyem. Mirada i escolta atenta que permeten observar com la vida es va donant, les relacions flueixen i les emocions venen i van.
L’infant en la seva necessitat innata de moviment i joc, troba en aquest espai les seves necessitats cobertes. Una persona o més adulta que l’acompanya i el sosté, amb límits clars, i amb normes que regulen la convivència que fa que tot pugui fluir i ser possible, sentint-se reconegut en la seva manera de fer i de ser espontània, d’algú que no espera res específic d’ell sinó que l’observa i l’accepta amb el que
hi hagi. Algú que en algun moment se li apropa i el reconeix i li demana sobre com li va. I algú a qui sap que es pot dirigir i demanar una mirada quan necessita ajuda o quan necessita ser reconegut.
Així les portes de l’aula de psico s’han tornat a obrir aquest nou curs 21-22… una sala que durant l’estiu va restar adormida i delerosa dels crits, les rialles, els plors, els salts i les emocions dels més petits i petites de l’escola.
Enguany a P5 és un espai que està donant molt de si per a les noves relacions i la cohesió dels nous grups que s’han format, és un espai privilegiat per poder observar com neixen noves amistats, nous vincles, noves mirades que amplien la conformació d’aquest nou grup i que a
la vegada afavoreixen que hi hagi una mirada total més amplia a tot el nivell, un grup de persones que anirà creixent plegat i que aprèn de la riquesa de la diversitat i de les relacions en aquesta estona des del joc, des de la pulsió, des dels instints més primaris. I junts van aprenent els un dels altres sobre el cos de l’altre i sobre el propi cos i la relació que aquest va agafant amb l’espai, els materials, el temps. Com la mateixa màgia de la vida.
Per començar la sessió sovint ens acompanya una cançó que entonem en cercle al voltant del foc, agraïm la la Terra, el nostre Planeta per tot el que ens dona i per estar sempre sostenint-nos a tot@s i per tancar segueixen demanant la mateixa que ja sabien de l’any passat per tornar a connectar amb la calma. Us posem els enllaços.
Imatges Superherois i Superheroïnes
