La població del nucli, seguint el procés històric, ha sofert mes d’un canvi. Antigament la majoria de la gent es dedicava ai conreu de les terres, fins que la fil·loxera va fer estralls i part de la població va servir de matèria humana per fer anar les fabriques tèxtils. Quan va entrar en funcionament la mina, altra part de població van passar a ser obrers d’aquesta empresa. Amb la crisi del tèxtil hi va haver una recerca de feina a pobles veïns. tot i que moltes famílies van continuar residint a Balsareny.
En aquells moments hi havia una població un tant diversificada:
– La població que forma el nucli i del poble.
– La població de les colònies tèxtils i mineres.
– La població de les cases de pagès.
Pel que fa a les colònies hi havia, per una banda, totes les que provenien de les colònies tèxtils de la conca del Llobregat: Sant Esteve, La Rabeia, El Molí i Vilafruns; i, per altra banda, la que provenia de la mina de potassa.
Si be les colònies tèxtils van acollir població de la zona, la colònia de la mina, també ubicada a Vilafruns, va introduir un nucli nombrós de població totalment de fora del país. Aquest factor va ser molt decisiu, ja que Balsareny va ser un dels pobles del Bages que va viure un nivell d’immigració més elevat.
Aquest recurs econòmic, juntament amb tot un seguit d’altres elements, van determinar unes característiques socio-econòmiques de la població que perfilen uns trets específics.
En el moment de la primera crisi, en la qual es van tancar les fàbriques tèxtils, la població de Balsareny va patir un fort daltabaix, amb forces famílies a l’atur.
Durant el període de recuperació i creixement econòmic, es van obrir algunes industries i van anar arribant al poble famílies procedents d’altres indrets, sobretot estrangers procedents de l’Europa de l’Est i de la Índia.
En esclatar aquesta darrera crisi, han deixat d’arribar famílies estrangeres, més aviat han marxat del poble algunes de les que hi vivien, i els moviments de població que hi ha en aquests moments són de famílies del país, que sobretot van canviant de residència a la recerca de feina i d’un lloc econòmic per viure.
