A una nena li agrada un nen, però el nen no es fixa en ella, no la mira. Què pot fer? Els seus amics li aconsellen de tot: que es tregui les cues, les ulleres, el somriure, les pigues, les ales, que no sigui tan xerraire. El nen per fi s’ha fixat en ella, però, amb tant treure’s coses, fins i tot han marxat els ocells del seu cap. I la nena se n’adona que ja no és ella i decideix recuperar les seves cues, les ulleres, el seu somriure, les seves pigues, les seves ales, les seves paraules…
En realitat ‘Jo vaig amb mi’ és una història d’amor amb un mateix. Una invitació a estimar-se i a no renunciar a allò que ens fa únics i especials.
Després de la lectura d’aquest conte, parlem de la importància d’acceptar-nos tal com som i així treballar la pròpia autoestima.
A continuació donem als nens/es una cartolina amb efecte mirall i un espill, perquè es mirin i vegin el que més els hi agrada d’ells (els ulls, el cabell, el seu somriure…) i a continuació es dibuixen.
El resultat, uns autoretrats d’ells mateixos molt divertits. Si cliqueu a l’enllaç, en podeu veure una petita mostra del resultat.
