El nostre projecte educatiu (PEC) el podríem definir com a Escola Activa. Aquest concepte ja va ser introduït per la corrent pedagògica anomenada Escola Nova, la qual va tenir un important ressò a Catalunya durant el primer terç del S. XX. L’Escola Nova va introduir la idea d’educació activa i integral, valorant els aspectes morals, emocionals, físics, intel·lectuals i socials en el desenvolupament de la persona.
Els orígens de l’Escola Nova els trobem entre els segles XVIII i XIX amb Rosseau (1712-1778) qui defensava que la idea de la persona com a ésser bo, per la qual cosa se’n desprèn la necessitat de respectar-li els seus interessos i motivacions, Pestalozzi (1746-1827)el qual emfatitzava la importància en l’experimentació i l’activitat de l’infant en el seu entorn; i Fröebel (1782-1852) que va afegir la rellevància de la llibertat de l’infant per tal de situar-lo al centre del seu propi aprenentatge.
Entre els segles XIX i XX trobem Ferrière (1879-1960) com a el més clar impulsor de l’Escola Nova. Promovia una cultura de la infància basada en el respecte, on l’experimentació, la creació, el joc i l’activitat eren les principals fonts d’aprenentatge tant en el pla individual com en el col·lectiu. Maria Montessori (1870-1952) proposava que l’activitat de l’infant havia de ser funcional i basada en el propi interès. Les activitats proposades havien d’estar pensades des del punt de vista sensoriomotriu per tal de treballar l’experimentació i la manipulació. No en va, dissenyà tota una sèrie de materials que, avui en dia, encara fem servir a moltes escoles. A nivell més local, Ferrer i Guàrdia (1859-1909) va impulsar el projecte d’Escola Moderna; l’ensenyament que duia a terme estava basat en el lliurepensament, rebutjant tot sistema de càstigs i premis, vinculant l’escola a l’àmbit social, natural i cultural de l’entorn.
Per últim entre els segles XX i XXI bevem de les fonts de Loris Malaguzzi (1920-1994) i els seu projecte de les escoles infantils de Reggio Emilia; aquest pedagog proposa que l’ètica, l’estètica i la política estan intrínsecament lligades al desenvolupament humà i que, per tant, des de les escoles ens hem de fer ressò d’aquestes realitats. Els “Ateliers” (ambients) són espais on els infants experimenten, on gaudeixen de la bellesa, de l’art, on comparteixen les pròpies experiències amb iguals i amb adults i tot plegat fa possible en seu aprenentatge en totes les dimensions de l’ésser humà. Howard Gardner (1943-) va proposar la teoria de les Intel·ligències Múltiples; aquesta teoria defensa que l’ésser humà no posseeix un únic tipus d’intel·ligència com s’havia establert fins a ben entrat el segle XX, ell proposa que les persones tenim com a mínim vuit intel·ligències i que cadascú de nosaltres tenim més potencial en unes que en unes altres. Les propostes pedagògiques que se’n deriven intenten plantejar unes escoles que donin cobertura a totes aquestes intel·ligències per tal que cap infant se’n vegi privat de desenvolupar les pròpies.
Per últim es agradaria citar a Jaume Carbonell, pedagog d’actualitat de casa nostra, que en el seu llibre Una educación para mañana, Carbonell (2008) ens parla d’un aprenentatge vinculat a la diversió a partir del desig d’aprendre:
“Provocar el desig al coneixement, tractant de vincular la racionalitat amb l’emotivitat. Perquè les coses que se senten s’aprenen millor. […] El desig de saber i d’aprendre condueix a la interrogació i a la pregunta: per accedir a la veritat i per a dubtar.” (Carbonell, 2008).
Carbonell pensa que no segregar l’alumnat per edats milloraria la pràctica educativa, com també la introducció del pensament crític sobre la realitat. Tanmateix ressalta la importància de la innovació educativa que “intenti vincular la llibertat i el respecte a la individualitat amb la llibertat i l’enfortiment de la col·lectivitat.” A nivell metodològic, Carbonell (2008) destaca els projectes de treball, el respecte cap a les relacions educatives, les sortides a l’entorn, les assemblees, el treball en equip, els treballs d’investigació o el desenvolupament de l’autonomia personal. També ens parla de la necessitat de modificar els espais, que siguin més atractius i pensats pedagògicament, i la necessitat de flexibilitzar el temps a l’escola.
Amb tot això a la nostra escola treballem per ambients, per projectes i per propostes de treball autònomes. També li donem molta importància al gust per la lectura.
