Avui quan hem arribat a l’escola hem rebut un cop molt fort. A la força, sense permís, a les fosques heu remenat tots els nostres calaixos, heu fet malbé les nostres portes i heu maltractat les nostres pertinences. Us heu passejat pels passadissos sense mirar els nostres dibuixos, només embogits per trobar quelcom de valor.

Heu entrat sense trucar a la porta, a la força, trencant vidres i embrutant els nostres espais, heu oblidat que l’escola sempre està oberta, que és un lloc de pau, un lloc on hi convivim tots i totes. Tot el què heu malmès ho hem anat construint poc a poc!

Hem trobat per terra els nostres papers on tenim recollits els nostres somnis, els nostres colors amb els que pintem el nostre futur, heu trepitjat records de molts bons moments. Ens hem sentit petits, molt petits, espantats, vulnerables, com si la nostra força marxes per la finestra que heu forçat.

Nosaltres som rics en somriures, en somnis, en jocs i abraçades, no tenim pas diners, no tenim pas quelcom que us pugui interessar. Som nens i nenes que ens mereixem un respecte, que ens mereixem tenir el millor. I avui ens heu pres un somriure què és el nostre gran tresor!

Si voleu venir a la nostra escola, truqueu a la porta i sempre, sempre sereu benvinguts i benvingudes!

Text adaptat ESC Joan Juncadella