| Aquesta setmana la Mireia ha deixat l’escola després d’uns anys d’estar aquí entre nosaltres. Ens ha volgut escriure aquestes paraules. Moltes gràcies per tot, Mireia. Com molt bé dius, a reveure!
Vaig arribar a l’Estany per casualitat i mai m’hauria imaginat tot el que m’he trobat al llarg del camí. Quan encara estudiava per ser mestra tenia molta curiositat per conèixer com funcionaven les escoles rurals, així que vaig demanar fer les pràctiques en una ZER, la sort em va portar a l’Estany, on vaig fer un breu període de pràctiques amb el grup dels petits. Durant aquells mesos vaig poder veure i viure l’escola de l’Estany i en vaig tenir prou per adonar-me que en un futur volia treballar en una escola rural. A finals del 2015, em van informar que la persona que hi havia a la Mainada plegava i que buscaven una nova educadora per la Llar d’Infants. Tot i la poca experiència que tenia en aquell moment, em vaig armar de valor i vaig sol·licitar la plaça, així doncs, el 8 de gener del 2016, vaig començar a treballar a la Mainada, una mica a cegues i amb moltes ganes d’aprendre i seguir creixent. Des de llavors, el projecte de la Llar d’Infants no ha parat de créixer i evolucionar, estic molt contenta d’haver pogut formar part d’aquest procés de canvi i de transformació al vostre costat, gràcies per confiar amb mi i deixar que aportés la meva visió d’entendre i veure l’educació. Al llarg d’aquests anys he viscut molts moments especials i molts canvis, però he après que amb constància i esforç tot és possible, i per descomptat un gran equip humà que confia en les persones i veu les petites virtuts de cadascú. Gràcies a totes les persones que m’he creuat pel camí i que han aportat el seu granet, podeu estar orgullosos de la màgica comunitat que s’ha creat a l’Estany, i podeu estar segurs que sempre us portaré al cor. M’acomiado de vosaltres, però no ho faig amb un adéu, sinó amb un A REVEURE i fins aviat! Canvio d’escola, sí, però aquests anys amb vosaltres m’han portat a conèixer unes persones meravelloses, que més que companys de feina i famílies han passat a ser una petita família. Estic segura que ens tornarem a veure, si més no en alguna festa de l’escola, no patiu que no us lliurareu tan de pressa de mi!
|
