Història

L’escola La Palmera està situada entre els carrers de Puigcerdà, Maresme, Guipúscoa i Concili de Trento, en el districte de Sant Martí de Provençals.

Segons hem recollit de la gent gran del barri, els terrenys que avui en dia ocupa el pati d’infantil de l’escola havien estat antigament camps de conreu, presumiblemente de la masia de “Can Canals”, mentre que la resta de l’escola formava part dels terrenys d’una fàbrica anomenada “Can Mas”, que tenia com a activitat la fabricació de peces de cotxes.

 

 

La nostra escola pren el nom de “La Palmera”, igual al de la plaça situada al davant, degut a l’existència d’una palmera antiga que pertanyia al pati d’una masia, “Can Matras” que primer fou casa de conreu, i que el seu darrer pagès en Carles Matras, i posteriorment en René Matras van transformar en una fàbrica d’estampació tèxtil.

 

 

Aquest arbre típic en moltes de les masies barcelonines de l’època, es converteix en un símbol reivindicatiu dels nous veïns del barri que demanen equipaments per aquest, agrupant-se en l’Associació de Veïns de La Palmera.

Aquesta associació reivindica el solar on es troba l’arbre, com a zona verda, i aconsegeix la construcció de l’actual Plaça de La Palmera, posteriorment lluita per aconseguir una escola pública que doni acollida als nens i les nenes d’aquest nou barri que està naixent, aconseguint que l’any 1981 es facin uns mòduls que avui en dia corresponen a l’espai ocupat per la llar d’infants Margalló i que orignariament havien estat les aules d’infantil de l’escola.

 

La primera directora de l’escola va ser la Julia Omedes, i el primer president de l’AFA Pedro Cabezón.

 

L’any 1986 conclou la construcció de l’actual escola, tot i que va patir una reforma i reorganització l’any ________.

 

Text extret del llibret editat per celebrar els primers 15 anys de l’escola al 1997 i elaborat per dues antigues mestres de l’escola, l’Esther i la Marta.