El sistema de classificació PEGI indica amb etiquetes per a quines edats és adequat o no un videojoc
Els videojocs es classifiquen en codis PEGI, acrònim de Pan European Game Information, un sistema de classificació de videojocs reconegut a tota Europa i que té el suport de la Comissió Europea. El sistema va ser consensuat per una trentena de països europeus i el va desenvolupar la Interactive Software Federation of Europe (ISFE) a començament de 2003 amb l’objectiu d’orientar els pares i mares a l’hora de comprar videojocs per als seus fills i filles.
Actualment, gairebé tots els videojocs de qualsevol plataforma (consoles, ordinadors o dispositius mòbils) que es comercialitzen a Europa compten amb l’etiquetatge d’aquesta classificació. Les etiquetes informatives apareixen a les edicions físiques i a les fitxes de producte de les botigues digitals; també a les aplicacions que descarreguem des de Google Play, Microsoft Store o l’App Store.
Edat i contingut
La classificació PEGI garanteix un etiquetatge correcte per edats i en funció dels contingut dels productes d’entreteniment. Les etiquetes que inclogui un videojoc ajudarà els pares o els mateixos joves a decidir si comprar-lo o descarregar-lo. L’etiqueta de color amb un número fa referència a l’edat mínima recomanada i pot anar acompanyada de les etiquetes en blanc i negre, que avisen que el contingut inclou elements sensibles com la violència, el sexe, el terror, les drogues o el joc d’atzar.
La referència a l’edat és l’etiqueta més general i estableix una sèrie de paràmetres que cal tenir en compte per a cada una:
- PEGI 3. És un contingut apte per a totes les franges d’edat. Si hi ha alguna forma de violència és l’habitual en el context dels dibuixos animats. No conté sons o imatges que espantin la canalla.
- PEGI 7. L’única diferència respecte de l’anterior és que pot contenir escenes o sons que poden provocar algun tipus d’ensurt.
- PEGI 12. Pot incloure alguna mostra de violència més gràfica cap a persones de fantasia o personatges d’aspecte humà o animal reconeixibles.
- PEGI 16. En aquesta categoria, la representació de la violència o activitat sexual té un nivell similar al de la vida real. Poden aparèixer referències al consum de tabac i drogues, així com la representació d’activitats delictives.
- PEGI 18. És la màxima categoria, l’adulta. El contingut que s’hi veu pot ser tan explícit que arriba a produir la repugnància en l’usuari.
Dos símbols que cal tenir en compte
A banda de les codificacions PEGI, també hi ha una sèrie de símbols universals que cal tenir molt en compte a l’hora de descarregar jocs o aplicacions. En aquesta imatge en podeu veure dos que comprometen la seguretat: el joc d’atzar i el joc multijugador en línia.
L’etiqueta de joc d’atzar (gambling) apareix quan el producte fomenta els jocs d’atzar i les apostes o n’inclou com a part del contingut. Pel que fa al joc en línia, cal tenir en compte els riscos d’entrar en contacte amb desconeguts.
Coalició de classificació internacional
La International Age Rating Coalition (IARC) és l’organisme que s’encarrega d’establir un patró únic, en un àmbit global, a l’hora de classificar per edats aquest tipus de continguts. Per què? Perquè els codis PEGI només s’apliquen als països europeus, però a continguts com l’americà o l’asiàtic els estàndards són totalment diferents. Per exemple, als Estats Units es fa servir el codi ESRB; al Japó (un dels centres de producció de jocs i aplicacions a nivell mundial), s’utilitza el codi CERO, i a Alemanya, per exemple, el codi USK, que destaca per la seva rigidesa a l’hora de vetar continguts violents i sexuals.
En un món global, on la informació i els productes viatgen de banda a banda, és necessari una ordenació de criteris per garantir la seguretat dels consumidors.