Amb aquest darrer article al Bloc m’acomiado de tots i totes vosaltres, recordeu el que us he dit aquest matí, qui m’hagués dit el passat setembre que això aniria així… Tots els grups són irrepetibles, però la veritat és que el Titànic ha deixat el llistó ben alt, perquè vosaltres sou molt de posar-vos al capdavant de qualsevol repte i esmicolar-lo… Una mica com tinc jo avui el cor… A bocins.
Quin regal veure-us fer-vos grans, en tots els sentits.
Quin regal tots els petons i les abraçades, i els “et trobaré a faltar”…
Quin mal i a la vegada quina fortuna deixar-vos anar perquè seguiu el vostre camí tal com ho heu fet fins ara.
Mai podré agrair-li a aquesta professió el que em regala dia a dia… I recordeu que si en algun moment hi ha alguna cosa que creieu que no la podeu fer, penseu en el vídeo que hem vist i si cal el torneu a veure. Us el deixo també per aquí.
Molta sort a tots i totes a l’institut!!!
Una abraçada molt i molt forta,
La vostra mestra, Xènia
