El 21 de febrer és la data triada per la UNESCO per celebrar el dia de les llengües maternes. La història ens explica que l’any 1952, un 21 de febrer, un grup d’estudiants del Pakistan es van manifestar per a demanar la protecció de la seva llengua materna, el “bangla”. La policia va reprimir tan durament aquella manifestació que va acabar amb tres estudiants morts.
La llengua és un bé cultural riquíssim que totes hauríem de protegir. La llengua en la qual ens han parlat els avis i àvies, les mares i pares… ha sigut un mitjà per dir-nos moltes coses, per fer-nos sentir amor i estimació.
La llengua és cultura perquè dins els seus sons amaga pensaments, sentiments, vivències de generacions passades que avui ens fan ser qui som. El nostre deure és estimar-la i protegir-la. És per això que la UNESCO vol fer arribar a tothom la necessitat d’aquesta defensa.
Al Dofí hem estat parlant d’això a les classes. Aquest any hem agafat el tema de les dites i frases fetes.
Cada grup ha triat unes dites o frases per tal d’investigar el seu significat. Un cop trobat, hem elaborat un petit mural representatiu de cada frase. Hem preguntat a les famílies que no tenen com a llengua el català o el castellà si tenen alguna dita especial que signifiqui el mateix. Guaiteu quines feines més boniques han sortit!!!
