Una crònica és, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, el “Recull de fets històrics generalment circumstancials i no encaixat rígidament dins unitats cronològiques tot i que respecta l’ordre en el temps. Allò que es conta sobre les persones o les coses. En els diaris, la part consagrada a una determinada classe de notícies, etc.”.
A l’Escola del Mar, fer una crònica vol dir saber recollir i reflectir, per escrit, els esdeveniments de la vida de l’Escola i expressar els sentiments que ens produeixen. Cada classe, al llarg de l’any elabora el seu Llibre de Cròniques. Els/les més petits/es n’elaboren un, on la part plàstica predomina sobre l’escrita. A partir del cicle inicial de primària, quan els infants ja comencen a dominar la lectoescriptura, la part escrita de les cròniques augmenta i millora progressivament.
Per redactar les cròniques es parteix de les experiències i vivències dels seus/ves protagonistes, raó per la qual hi tenen un viu interès. Es tracta que reflexionin sobre el seu passat més pròxim i que es vegin ells mateixos com a partícips de la pròpia història i de la del conjunt de l’Escola.
Cal que l’entenguin a partir de fets molt pròxims a ells, que s’adonin de la importància dels fets històrics i de la transmissió als altres, gràcies a la qual, actualment, coneixem els esdeveniments del passat, alhora que els permet millorar la pràctica de l’expressió escrita.
Quan es confecciona el Llibre de Cròniques sorgeix la necessitat que tothom hi participi; és una feina col·lectiva en què l’aportació de cadascú és important. La col·laboració i l’ajuda entre tots és molt valuosa i necessària perquè la feina quedi ben feta i faci goig. S’aprèn a valorar el treball dels altres i a sentir com a pròpies les vivències de tot el col·lectiu.
Aquesta activitat, que és de tota l’Escola, es viu i es treballa de maneres diverses segons les edats dels nens i nenes, ja que els interessos, els ritmes de treball i les capacitats són vàries i diferents. A Educació Infantil, quan hi passa res que interessa i motiva els infants, se’n parla, es diu tot el que se sap, s’enriqueix el vocabulari, es fonamenta l’estructura del llenguatge i es millora l’expressió oral. També‚ s’aprèn a saber escoltar quan parla un/a altre/a, a guardar el torn de paraula, cosa força difícil en aquesta edat, i, finalment, tot plegat queda recollit en un dibuix. Tots i totes hi treballen, i després se’n tria un, o els que es cregui convenients per incorporar-los al Llibre de Cròniques. El/lLa mestre/a s’encarrega de deixar-ne constància escrita, tot respectant l’explicació de l’infant.
A primària, amb l’aprenentatge de la lectoescriptura, els infants ja són capaços i capaces d’escriure el seu Llibre de Cròniques en la seva totalitat. Però aquí, la diferència varia en les exigències, les quals van íntimament lligades a les seves capacitats. Tots/es els/les alumnes escriuen les cròniques, però només algunes, triades democràticament, passen al llibre que queda a l’Escola, tasca encomanada a qui té el càrrec de cronista.
La manera com s’arriba a la realització d’una crònica, pot ser molt variada. Unes vegades, de manera individual, ja que cada alumne/a escriu la seva crònica amb una estructura prèviament definida, on es recorda i explica els fets d’una forma clara i ordenada, amena, amb anècdotes, i fins i tot amb un estil poètic, i on quedin reflectides les seves vivències personals. Altres, en grup, tot seguint el mateix guia que en el treball individual, però realitzat conjuntament en parella o en grups una mica més nombrosos. També‚ pot ser un treball de tota una classe, en la que tothom fa les seves aportacions orals i un cronista s’encarrega de recollir-les a la pissarra o al paper, o bé prenent els paràgrafs més interessants de diverses cròniques prèviament llegides, que es fusionen en una de sola que queda més completa..
Durant el curs escolar es fan tres lectures de cròniques, coincidint amb l’aniversari de l’escola, la diada de Jocs Florals i Sant Jordi i final de curs. La reunió es fa a la Sala de Música, i els/les cronistes de cada classe llegeixen una crònica triada pel seu grup a tots els companys i companyes. D’aquesta manera, tota l’escola viu i s’assabenta de les activitats i de les vivències individuals o del grup. És una activitat que agrada tant a grans com a petits/es, i tots/es plegats n’estem satisfets/es perquè aquest recull dóna una visió global de la vida de l’Escola, de les activitats, dels interessos i del sentir de cadascú/una.
Paral·lelament, es dóna difusió de les cròniques a la revista Garbí, el consell de redacció de la qual en fa una selecció acurada i representativa dels esdeveniments més importants succeïts entre cada publicació.