La il·lusió, motor del coneixement

És ben sabut que aprenem més quan més ens interessa el que estem fent.

Partint d’aquest principi, el projecte que hem desenvolupat aquest trimestre, l’hem fonamentat en la motivació,  l’interès, les decisions individuals i en petit grup i el treball cooperatiu.

Fem una mica de història (mai més ben dit) per entendre-ho.

Tot va començar a principis de febrer i amb el nou tema del currículum de medi social per encetar: l’ Edat Mitjana.  Abans de res, calia situar-nos; la numeració romana i les grans etapes de la història, per això, juntament amb els nens i nenes de 5è que estaven treballant la Prehistòria, vam construir un eix cronològic a la paret del davant de les dues classes. Eix que aniríem omplint de contingut a mesura que anéssim treballant.

Vaig decidir que donada la complexitat i durada de l’etapa centraríem els nostres esforços en el tipus de societat que hi havia i, per tant, en els diferents tipus d’habitatges.

El taller de l’Escola Didàctica ens va permetre observar, manipular i construir maquetes  d’un mas. un castell, un monestir i una ciutat.

Posteriorment, una piràmide feudal ens va ajudar a entendre els diferents estaments, lloc on vivien les persones i el seu paper dins la societat, per això tots els nens i nenes de la classe vam creure convenient elaborar-ne una. Vam triar democràticament aquella que ens va agradava més i mostrava millor aquella societat tant jerarquitzada.

Dies més tard, una visita guiada al Monestir de Pedralbes, ens va donar més elements per continuar  investigant, ampliant coneixements i configurant el nostre projecte.

A la classe  l’activitat tampoc s’aturava, les Ipad’s ens ajudaven a buscar imatges i documents, calia anar omplint l’eix cronològic i avançant en el projecte:

i així ens anava sortint la feina;

L’art en la construcció dels edificis, sobretot en les esglésies, també ens interessava. Per tant, després de veure les diferencies entre les construccions romàniques i gòtiques ens vam atrevir a fer una reproducció del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. El resultat va ser absolutament impressionant.

Després de més d’un mes i mig de treball intens era el moment de concluir.

Havíem treballat de valent, havíem aprés molt i ens ho havíem passat molt bé, però sobretot havíem posat en pràctica l’aprenentatge entre iguals, les decisions compartides i el treball cooperatiu i, treballar així, ens havia permès gaudir moment a moment del fet d’aprendre.

L’avaluació va consistir una posada en comú de tot el que havíem après, cadascú es va encarregar de preparar una petita qüestió oral. L’explicació de cadascun de nosaltres, un darrere l’altre, va globalitzar el treball realitzat. Tot un esforç d’atenció i respecte.

BONA FEINA NOIS I NOIES DE 6è