“Són les Dames D’Honor de la Reina de la Nit, que, per art de màgia, maten el monstre”

Quan quedem bocabadats davant una situació inexplicable per nosaltres, se’ns remou la curiositat i les ganes de treure’n l’entrellat. Això és el que ens ha passat, en una classe de llengua catalana, aquesta setmana.

Després d’una lectura a classe d’un fragment de l’opera de la Flauta Màgica de Mozart, vam descobrir personatges màgics com les Dames d’Honor  de la Reina de la Nit o el malvat mag Sarastro. Nosaltres no vam voler ser menys i vam decidir convertir la classe en un espectacle de màgia.

Tret d’algun moment crític, que vam superar amb gràcia i energia, ens vam convertir en espectadors i alhora mags de primera categoria. Ens ho vam passa genial!

És ben sabut que aprenem més quan més ens interessa el que estem fent.

Partint d’aquest principi, el projecte que hem desenvolupat aquest trimestre, l’hem fonamentat en la motivació,  l’interès, les decisions individuals i en petit grup i el treball cooperatiu.

Fem una mica de història (mai més ben dit) per entendre-ho.

Tot va començar a principis de febrer i amb el nou tema del currículum de medi social per encetar: l’ Edat Mitjana.  Abans de res, calia situar-nos; la numeració romana i les grans etapes de la història, per això, juntament amb els nens i nenes de 5è que estaven treballant la Prehistòria, vam construir un eix cronològic a la paret del davant de les dues classes. Eix que aniríem omplint de contingut a mesura que anéssim treballant.

Vaig decidir que donada la complexitat i durada de l’etapa centraríem els nostres esforços en el tipus de societat que hi havia i, per tant, en els diferents tipus d’habitatges.

El taller de l’Escola Didàctica ens va permetre observar, manipular i construir maquetes  d’un mas. un castell, un monestir i una ciutat.

Posteriorment, una piràmide feudal ens va ajudar a entendre els diferents estaments, lloc on vivien les persones i el seu paper dins la societat, per això tots els nens i nenes de la classe vam creure convenient elaborar-ne una. Vam triar democràticament aquella que ens va agradava més i mostrava millor aquella societat tant jerarquitzada.

Dies més tard, una visita guiada al Monestir de Pedralbes, ens va donar més elements per continuar  investigant, ampliant coneixements i configurant el nostre projecte.

A la classe  l’activitat tampoc s’aturava, les Ipad’s ens ajudaven a buscar imatges i documents, calia anar omplint l’eix cronològic i avançant en el projecte:

i així ens anava sortint la feina;

L’art en la construcció dels edificis, sobretot en les esglésies, també ens interessava. Per tant, després de veure les diferencies entre les construccions romàniques i gòtiques ens vam atrevir a fer una reproducció del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. El resultat va ser absolutament impressionant.

Després de més d’un mes i mig de treball intens era el moment de concluir.

Havíem treballat de valent, havíem aprés molt i ens ho havíem passat molt bé, però sobretot havíem posat en pràctica l’aprenentatge entre iguals, les decisions compartides i el treball cooperatiu i, treballar així, ens havia permès gaudir moment a moment del fet d’aprendre.

L’avaluació va consistir una posada en comú de tot el que havíem après, cadascú es va encarregar de preparar una petita qüestió oral. L’explicació de cadascun de nosaltres, un darrere l’altre, va globalitzar el treball realitzat. Tot un esforç d’atenció i respecte.

BONA FEINA NOIS I NOIES DE 6è

….I per això, durant les primeres hores del divendres, 24 de febrer els nens i nenes del cicle superior hem deixat anar la imaginació i hem fet, amb materials diversos i originals, màscares.

Com que ens han quedat tan maques, les hem deixat exposades al passadís.

Una de les formes habituals de treballar a l’escola és la participació i el consens.

Aquesta passada setmana, treballant l’Edat Mitjana, hem fet un piràmide feudal. L’objectiu era poder anar completant la linia cronològica que hi ha al passadís i que, a mesura que anem aprenent, construim entre els nens i nenes de cinquè i sisè. Per això, després d’esforçar-nos al màxim, hem votat la que més ens agrada i  l’hem situat en el first. Encara ens queda feina per fer però estem molt motivats i contents del que estem fent

.

Després de tot el procès de selecció, aquesta piràmide és la que llueix al passadís. 

El pro-bot, petit cotxe que funciona prèvia programació dels seus moviments, ens facilita dibuixar figures geomètriques. Per aconseguir-ho,  és imprescindible anticipar el recorregut,  calcular angles complementaris i conèixer el nombre de costats dels diferents polígons.

Aprofitant  que és tant motivador i que ens encanta fer-ho, un cop ho hem tastat en el taller, tenim la possibilitat de fer-ho en petit grup i crear les figures que la nostra imaginació ens permet.

L’escola ens aporta cada dia noves possibilitats, que bé en ho passem!

La possibilitat i motivació que ens ofereix l’àrea de medis és obvia per dur a terme treballs cooperatius .

Els temes que treballen ens interessen i, per això, les classes es converteixen en un intercanvi d’informació constant entre nosaltres. Res més ideal per treballar en grup i assolir allò que individualment seria pràcticament impossible.

Fa uns dies que vam encetar el treball de la cèl.lula i, a mesura que n’anàvem parlant, vam entendre que tot el que hem estem aprenent és fruit de l’esforç i treball,  que en moments diferents de la història,  han fet altres persones. Per això vam decidir buscar informació sobre diferents científics (Ramon i Cajal, Golgi…) i les seves aportacions en el món de la ciència. Posteriorment, entre tots, vam dissenyar la globalitat del treball i ens vam repartir la feina en petits grups per poder, finalment,  concluir amb un  panel informatiu que, en acabar, tenim penjat al mural de la classe.  Bon treball nois i noies!!!

La setmana passada vam tenir el primer contacte amb les Ipad’s.

Per trencar el gel i familiaritzar-nos amb les tauletes, vam dedicar una estona al coneixement de les màquines. No ens van fer falta grans explicacions; som eixerits i ens encanta el món digital.

A partir d’ara i, sempre que sigui convenient i possible, seran una eina més del nostre procés d’aprenentatge.