Fa uns dies, vam mirar a classe el documental d’Ulisses. És un curtmetratge que explica la vida de l’orca Ulisses des de que va estar al Zoo de Barcelona, fins que la van traslladar al Sea Wold de San Diego, als EEUU.
Aquest documental està nominat per als Premis Goya de cinema d’aquest any.
Ens va sorprendre molt conèixer la trista història d’aquest cetaci que duu més de 40 anys de la seva vida, vivint en una piscina donant voltes i fent espectacles a cada dia. Quan era un balenó de 4 anys, la van capturar al mar d’Islàndia i la van separar de la seva mare. Des de llavors sempre ha viscut en dofinaris.
-Com pot ser que els humans siguem capaços de fer una cosa semblant? Agafar un animal salvatge, separar-lo de la seva família i tenir-lo en captivitat per a la resta de la seva vida?
Després de veure el curt, en vam parlar molt a classe. Vam reflexionar sobre els Zoos i les condicions de vida que tenen els animals que hi viuen.
D’alguna manera, és com si es trobessin tancats en presons…però sense haver fet res de dolent per ser allí.
Ens vam interessar per saber més coses sobre les orques, els cetacis…i especialment els que viuen al nostre Mar, el Mediterrani. Molta gent no sap que és un corredor de pas d’aquests animals i que tant podem observar rorquals comuns (la segona balena més gran del món), com dofins llistats, caps d’olla i d’altres mamífers marins.
Avui, hem tingut el privilegi de fer una “video-conferència” i entrevistar a l’Albert López, un dels protagonistes del curt. L’Albert, va ser entrenador de l’orca Ulisses durant més de 10 anys i la va acompanyar durant el seu viatge a San Diego. Ell se l’estimava molt i sempre va procurar que es trobés el millor possible. Uns anys després va deixar de treballar al Zoo de Barcelona i es va dedicar a estudiar aquests animals en llibertat.
Vivia en un catamarà, el Zhul Háa i va passar molts anys fent observació i catalogació d’aquests animals en llibertat. Va aconseguir editar la primera guia de cetacis del Parc Natural del Cap de Creus.
Hem pogut fer-li moltes preguntes… ens havíem preparat una mena d’entrevista en grup. Amablement, ens ha anat contestant a tot el que volíem saber i fins i tot ens ha explicat un secret: …l’Ulisses, no es deia així quan la van capturar i la van dur al Rio León Safari, la van batejar com a “Bimbo”, igual que la marca de brioixeria i pans. Al arribar a Barcelona, van pensar que calia canviar-li el nom. Així que li van posar Ulisses.
També ens ha explicat que d’ell (perquè era un mascle d’orca) va aprendre el valor de l’amistat. Tenien una complicitat molt i molt gran tots dos. Tan gran que fins i tot en una ocasió l’orca li va salvar la vida. Ell estava fent immersió amb ploms i es va quedar sense aire…l’orca ho va detectar i el va treure a la superfície.
Per acabar dir-vos que ell pensava que podia canviar una mica les condicions i millorar-les per tal que els animals estiguessin millor en captivitat. Però, ho va deixar perquè la conclusió és molt clara:
“Els animals salvatges, han de viure en LLIBERTAT, alimentant-se, relacionant-se i seguint els seus instints, i no engabiats!!!” I si diem que ens agraden els animals, així és com els hauriem de veure!
Us recomanem mireu el documental:
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-documentals/ulisses/video/6137519/
Ualaaa que xulo poder parlar amb l’Albert
Molt!!! Han fet moltes preguntes, per torns i han escoltat amb “orelles d’elefant” les seves respostes!!!😉😊