Estimades famílies dels Alocs:
torna en Super Cat amb un nou repte lingüístic.
Es tracta d’una interferència provocada per una paraula que en castellà serveix per anomenar tres conceptes que en català es diferencien. A més hi ha una diferència ortogràfica que cal fer notar: PROBAR (en castellà) i PROVAR (en català).
Aquí teniu la normativa:
tastar: En sentit propi només es pot fer servir per les coses de menjar i beure . Per saber si són bones o no, quin gust tenen, si ens agraden, etc. ( ‘DIEC’)
Com que per tastar una cosa n’hi ha prou amb poca quantitat, el verb tastar també el fem servir per indicar quan d’una cosa en mengem en poca quantitat: “Gairebé no ha tastat el pa”. “Només ha tastat una mica de sopa”. Volem dir que no n’ha menjat quasi gens.
provar: Vol dir fer servir una cosa per veure com va o com funciona. Per saber si ens va bé o no.
Un altre significat de provar és “ésser beneficiós”. Així es diu: “Aquests dies a la platja sempre ens han provat molt”.
Quan diem: “Això ni ho provis” És un avís de perill o una amenaça que fem.
emprovar: Si volem saber si una peça de roba se’ns posa bé, cal que l’emprovem. D’aquí en deriva el substantiu emprovador: lloc per emprovar-s’hi la roba. Una frase assenyada és aquesta: “Abans de comprar cal que t’ho emprovis”
a les aules ja ho hem començat a treballar, Ens ajudeu? Ho provem?
Comentaris recents