Les nenes i els nens de la classe “Mirada de drac” vam anar a fer una caminada pel parc natural Montnegre – Corredor.
La Maria, geògrafa i educadora de l’escola de natura el Corredor, ens va guiar i ens va ajudar a descobrir els tresors d’aquest indret.
- Vam conèixer un pou de glaç, vam aprendre com el feien funcionar i la seva utilitat. Ens va sorprendre que va deixar de funcionar fa relativament poc temps, a principis del segle XX!
- Vam descobrir unes petjades i la Maria ens va ensenyar a distingir les unes de les altres. N’hi havia d’ovella, de gos, de porc senglar i de guineu!
- Vam visitar la font del ferro i aquí vam poder relacionar el que vam aprendre a la Mina Vella. El que ens explicava la Maria encaixava amb el que ens va explicar en Feliu com si fos un puzle. Vam recordar d’on ve l’aigua que surt de la font i vam observar que tot el terra del voltant de la font tenia un color ataronjat. En aquest punt vam formular una pregunta: com és que li diuen la font del ferro? quan vam tastar l’aigua de seguida se’ns va acudir la resposta, però de nou una altra pregunta: com és que l’aigua té gust de ferro?
- Vam veure tritons, vam saber que estan en perill d’extinció, molts d’ells es posen malalts a causa d’un fong. És per això que no es poden tocar ni tampoc l’aigua on són, perquè si toquem amb les mans podem anar escampant el fong a d’altres llocs i estendre la malaltia.
- Vam visitar les restes d’una pedrera i allà vam poder escoltar el cant d’una mallerenga. La Maria imitava el seu cant i la mallerenga li responia. Vam aprendre a escriure el cant de la mallerenga que diu “estiu-estiu-estiu”, també vam escoltar una àliga i quan estàvem més callats, ens va semblar sentir un porc senglar!! Quin ensurt vam tenir!! En realitat era un gos que passava per allà.
- Durant tot el recorregut i a la pedrera vam observar el granit i vam aprendre a identificar els minerals que el composen. També vam conèixer perquè és útil el granit al nostre voltant.
- Vam veure de lluny el santuari del Corredor i la Maria ens va explicar el perquè li diuen així i quines activitats s’hi feien.
- Vam observar de prop les alzines sureres i vam recordar què se’n fa del suro. La Maria ens va comentar que quan un pagès plantava una alzina, sabia que el suro que produiria l’aprofitarien els seus descendents perquè triga 50 anys en fer la primera capa de suro i entre 10 o 15 anys més per a fer la 2a capa que és la que serveix per a fer taps de suro. També ens va explicar que als voltants de l’alzina hi viuen unes formigues vermelles que piquen. La seva picada cou perquè tenen un àcid que es diu àcid fòrmic.
- Vam fer una aturada i ens vam rentar les dents amb una planta que es diu estepa borrera. Antigament la feien servir per a això i per a treure la borra de les peces de llana.
- Vam caminar seguint un tram de la riera de Ca l’Arenas i vam veure… sorra de la platja a la muntanya? Aquí vam recordar la sortida que vam fer a les dunes de la platja de Vilassar de Mar i ens vam adonar dels efectes del temporal Gloria.
- Ah! i pel camí vam descobrir unes roques d’un color ataronjat!!! Són roques que tenen ferro i aquí ens vam adonar del perquè l’aigua de la font del ferro té aquest gust tan característic.
- Vam veure el pou que abasteix d’aigua potable la casa de Ca l’Arenas i vam recordar el pou que vam visitar a la Mina Vella.
- També ens vam fixar en uns cartells que estaven penjats als arbres, són un indicadors d’un estudi que estan fent científics de la Diputació.
- Per acabar vam veure unes falgueres molt més grans que la de la nostra classe. Les falgueres les empraven per separar els blocs de gel quan els col·locaven al pou de glaç.
Com podeu comprovar va ser una sortida ben profitosa!
Durant la sortida ens va acompanyar en tot moment la idea del canvi climàtic i en vam veure evidències
