Quan parlem en català, tot sovint fem servir paraules i estructures del castellà, és a dir, prenem com a referència el castellà i el traduïm o calquem literalment. Això ho fem inconscientment, però, sense saber-ho, estem empobrint la llengua catalana perquè oblidem que el català té unes estructures, expressions i paraules pròpies que no se’ns acut de fer servir.
Cal que en siguem conscients. És el primer pas per poder preservar les característiques de la nostra llengua. L’escola és un marc molt adequat per ajudar a parlar més bé el català, però és imprescindible que ens hi impliquem tots si, de veritat, volem fer-hi alguna cosa.
I tots vol dir tots: mestres, alumnes, monitores, conserge, administrativa, cuineres, famílies…
Si ens ajudem els uns als altres ho aconseguirem!
I aquesta és la proposta:
Recuperarem un personatge, en Súper Cat (el disseny és de l’Elena Castillo, mare de l’Uma Beltran), que ens posarà en alerta de les estructures de la llengua, barbarismes, incorreccions…que fem anar sense adonar-nos-en.
Cada mes proposarem una paraula, una estructura o una expressió que sentim habitualment i que és incorrecta en català. Explicarem quina és la manera correcta de dir-ho en català, en castellà i en anglès. Així ens adonarem de les característiques pròpies de cada una d’aquestes tres llengües. Ho penjarem en un mural ben visible a la cartellera de l’escola i ho passarem per escrit i per correu a totes les mestres perquè ho treballin a les aules, a les famílies perquè ho practiqueu a casa, a les monitores de menjador i altre personal de l’escola per anar tots a l’una.
Poc a poc ens anirem enriquint i contribuirem a tenir una llengua més rica i més sana.
Ens donareu un cop de mà?
