L’entrevista. Mònica Rodríguez, cap de programes i coordinadora de qualitat de l’Escola agrària de Mas Bové.

Aquest mes, des del Servei de Formació Agroalimentària, unitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a la Mònica Rodríguez, cap de programes i coordinadora de qualitat de l’Escola Agrària de Mas Bové.

Després d’anys vinculada al sector agroalimentari i d’haver desenvolupat la seva trajectòria professional en empreses com Agroxarxa, Dow Agroscience o una companyia agroalimentària del Port de Tarragona, on va exercir durant gairebé onze anys com a responsable de qualitat i medi ambient, fa cinc anys va decidir fer un gir professional cap a la docència. Va ser aleshores quan va arribar a l’Escola Agrària de Mas Bové, un lloc amb el qual, assegura, va connectar des del primer moment.

  • Quines tasques desenvolupes en el teu lloc de feina actual?

Com a Cap de programes, m’encarrego de la planificació, coordinació, tutoratge i seguiment dels cursos formatius a distància que oferim a l’escola. Porto la gestió de l’Aula Virtual Agroalimentària i també soc coordinadora de qualitat i sostenibilitat, responsabilitat que comporta una feina constant i més ara, amb el canvi a la certificació multiemplaçament. Per altra banda, també organitzo i coordino cursos alineats a les necessitats del sector. A més a més, amb l’inici del nou CFGM de Producció Agropecuària toca organitzar, coordinar i programar, a veure si amb tot això em queda temps per ensenyar…

  • Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El dinamisme constant de la docència t’obliga a adaptar-te contínuament, a innovar i a aprendre cada dia i, per tant, és molt enriquidor. També valoro molt la diversitat de tasques i el contacte constant amb professionals del sector. M’agrada treballar en equip i pensar que la meva feina pot arribar a contribuir a millorar el territori i sector primari.

  • Què suposen les Escoles Agràries per a tu?  Per què creus que són essencials?

Les Escoles Agràries són molt més que centres de formació: són espais de trobada, transmissió de coneixement i innovació. Són essencials perquè ofereixen una formació pràctica, especialitzada i adaptada a la realitat i necessitats del sector. Tanmateix, l’ampli ventall de formació que ofereixen permeten acompanyar als professionals  durant tota la seva trajectòria, des dels coneixements bàsics fins a reciclatge i professionalització, per tant, tenen un paper clau en el relleu generacional i el desenvolupament del territori. Tant de bo, el model perduri amb el temps.

  • Què destacaries de la cultura de les Escoles Agràries?

Destacaria el personal que formem part d’una escola, estimen l’escola i la feina que fem, i això es nota a les aules i al dia a dia. L’ambient és molt proper. Hi ha suport i voluntat de treballar en xarxa.

  • Explica’ns algun moment o alguna anècdota que hagis viscut a l’escola que recordis amb un somriure.

Em costa destacar una anècdota concreta, tot i això, si penso en moments que em fan somriure, em ve al cap el curs de reconstrucció de marges de pedra seca que hem acabat fa poc. Ens vam animar a construir una cabana i, potser perquè m’atrauen els reptes, aquesta experiència s’acaba convertint en un espai compartit molt especial.

Són aquests instants, en cursos així, on realment es percep la satisfacció a les cares dels alumnes, on l’ambient es torna més distès, més proper… i on es creen records que tenen una mica de tot: rialles, orgull i també emoció.

  • On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?

Fora de l’horari laboral, difícilment em trobareu al sofà. Soc una persona activa, amb inquietuds constants i sempre amb algun projecte al cap. Habitualment em podeu trobar a l’hort, gaudint del contacte amb la natura, o fent de taxista dels meus fills entre activitats extraescolars i partits. També m’agrada posar en pràctica la meva creativitat i dedicar temps de lleure a la família.

  • Quin producte de proximitat no pot faltar mai al rebost de casa teva?

L’oli d’oliva verge extra i fruits secs de les cooperatives de la zona.

  • Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?

No soc una gran lectora, és un d’aquells propòsits d’any nou que mai es compleix, ni tinc una cançó concreta de capçalera, però m’agrada escoltar artistes locals.

  • Si vols afegir alguna cosa més que no haguem parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació!

M’agradaria expressar l’orgull de formar part de la xarxa d’Escoles Agràries i agrair la tasca de totes les persones que hi treballen. Aquest projecte és possible gràcies al compromís col·lectiu, al treball en equip i a la clara vocació de servei al sector i al territori. Ens trobem, però, en un moment complex, amb dificultats per disposar del personal tècnic necessari i amb reptes importants per consolidar i fidelitzar els equips. Malgrat tot, la implicació i la professionalitat de les persones que en formen part continuen sent el gran motor de les Escoles Agràries. Llarga vida a les Escoles Agràries!

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt
Ves al contingut