Els dies 2, 3 i 4 de maig, les famílies de l’escola que van voler (i poder) van poder-hi entrar entre les 3 i les 4:30 per veure com els seus fills treballaven. Durant aquesta franja de la tarda els infants estaven fent ambients, una metodologia que cap dels adults que estàvem a l’escola (mestres, mares o pares) havíem utilitzat quan érem alumnes. Creiem que és important que la comunitat educativa conegui les noves maneres de treballar que fem servir perquè les mestres agraïm molt la confiança que dipositen en nosaltres, però volem que aquesta confiança estigui basada en fets reals i concrets i no només en suposicions de bones intencions.
El treball per ambients d’aprenentatge és una metodologia relativament nova (la primera escola a Catalunya que la va fer servir va ser l’escola Martinet de Ripollet, l’any 2004) que es basa en la creació d’uns espais ambientats en diferents temes. A la nostra escola tenim els ambients de sons (on es treballen les competències relacionades amb la música), art (les relacionades amb les arts plàstiques i habilitats manuals), cos (les relacionades amb l’activitat física, el joc, els hàbits saludables i l’expressió corporal), laboratori (les relacionades amb les ciències), invents i taller (les relacionades amb les tecnologies manuals i digitals), pangea (les relacionades amb la geografia, la història i el coneixement de la societat), vila (les relacionades amb la llengua i les matemàtiques pels alumnes de cicle inicial), llengua i matemàtiques.
Cadascun d’aquests ambients està a les diferents aules de l’escola i en ells l’alumnat hi troba propostes variades respecte a la temàtica, al nivell de dificultat i al grau de complexitat i que poden fer individualment, per parelles o en petit grup. Els infants poden anar a l’ambient que vulguin i triar la proposta que volen fer. A partir de 1r aquesta tria la fan basant-se en els aprenentatges que s’hagin proposat millorar amb les seves tutores respectives. A partir de 3r aquests acords queden reflectits en un pla de treball en què anoten quines propostes faran. D’aquesta manera, quan fem ambients, els infants es mouen per l’escola per anar a l’ambient a on hi hagi la proposta triada. Aquesta llibertat per triar les propostes i la seva diversitat permet que tothom tingui la possibilitat de millorar, tant els i les alumnes que tenen més dificultats com els que tenen més facilitats.
En contra del que es podria pensar en un primer moment (que els infants triaran les propostes més fàcils o que sols es dedicaran a jugar), aquesta manera de treballar multiplica el seu grau de responsabilitat (fan allò que s’han compromès a fer), autonomia (saben què han de fer i com fer-ho), concentració (l’ambient de treball és molt relaxat), de percepció de la seva autoeficàcia (sempre troben propostes que s’adapten al seu nivell i, per tant, senten que són capaços de fer-les) i de reflexió sobre el seu propi aprenentatge (han de pensar per què fan aquella proposta i si han assolit l’objectiu que es proposaven). Aquests dos darrers punts, la percepció d’autoeficàcia i la reflexió sobre el propi aprenentatge són dos dels elements que es consideren més decisius a l’hora de millorar l’aprenentatge de tots els alumnes.
Alguns dels aspectes que hem de tenir en compte quan dissenyem els ambients és que siguin funcionals, estèticament agradables, que despertin la curiositat, que la disposició dels materials i l’espai convidin a fer l’activitat planificada, que es disposi dels materials necessaris per fer les propostes i de documentació complementària presentada en diferents formats per ampliar la informació,…
Aquesta metodologia té un avantatge associat molt important i és que, com les activitats són molt autònomes, les mestres tenim temps per observar què fan els infants, quines dificultats tenen, com les superen i com aprenen. Òbviament, aquesta observació inclou converses individuals o de petit grup que permeten aprofundir en aquestes dificultats concretes per facilitar que les puguin superar. És un sistema molt més eficient que haver d’anar resolent els dubtes d’una classe en què tots els alumnes estan fent el mateix i han d’esperar estona abans la mestra no els pugui atendre. A més a més, com que les intervencions parteixen de l’observació, la mestra s’hi acostuma a adreçar a través de preguntes obertes perquè els alumnes hagin de reflexionar sobre el que estan fent i com ho estan fent. Diem que més que donar respostes, fem les preguntes adequades perquè ells mateixos trobin aquestes respostes. No sempre passa així, però sí en la majoria dels casos, i molt més del que pensàvem que podria passar quan vam començar amb aquest sistema. Aquesta reflexió també fa que els infants estiguin molt més connectats amb la tasca que estan fent i ens dona la possibilitat d’ajudar-los a tots d’acord amb les seves característiques.
Un altre objectiu del treball per ambients és que, a banda que els infants puguin aprendre d’una manera més personalitzada, també tinguin la possibilitat de descobrir realitats que no coneixien o que ja els apassionaven abans (científiques, artístiques, històriques, comunicatives, motrius,…) i així tinguin més temps per desenvolupar aquestes potencialitats o vocacions.
Tot plegat fa que els nens i nenes de l’escola vinguin a treballar molt motivats, cosa que els provoca més interès per aprendre i, per tant, més possibilitats d’adquirir millor les competències que planteja el currículum.
Des de l’escola tenim la voluntat d’aconseguir que no hi treballeu conegueu cada cop millor la nostra manera de treballar. És per això que a tothom a participar en totes les propostes que farem per donar a conèixer el nostre sistema d’aprenentatge.
Moltes gràcies per la confiança.
#XTTE #Aprenentatges_competencials #Universalitat_del_currículum
