S’acosta el 8M, i és un bon moment per explicar-nos i mostrar el camí, el recorregut i la filosofia que ens guia cap a una escola cada vegada més feminista.
D’entrada avançar, que no és pas un desig de la nostra escola ni una dèria de l’equip directiu. Tant la LEC, la LOE i l’actual LOMLOE (lleis educatives) expliciten i regeixen que el sistema educatiu ha de ser coeducador, ha de tenir perspectiva de gènere i ha de ser inclusiu.*
Així doncs, queda palès que no és pas un moviment revolucionari de l’equip docent del Rivo sinó que la mateixa llei, ens porta a totes les escoles i centres educatius a educar aquests valors i així, afavorir una societat que trenqui amb els estereotips de gènere, que deixi de ser androcèntrica i patriarcal.
- Com ho fem doncs des de l’escola?
Al Rivo no fem res especial. Al Rivo el que fem és normal. I la nostra quotidianitat consisteix a realitzar accions o emprar metodologies que detallem amb exemples a continuació.
Procurem que la normalitat en tot el context escolar sigui utilitzant el llenguatge igualitari per exemple: utilitzant el gènere masculí i el femení en dirigir-nos a l’alumnat, utilitzar fórmules neutres en l’expressió escrita i en l’oralitat, de tant en tant parlar en femení “aquelles que vulguin el color verd, que aixequin la mà!”, etc.
A vegades pot semblar una ximpleria i un aspecte una mica forçat, però està clar que si no ho fem, no visibilitzem. Allò que si no es veu, no existeix, per tant, l’objectiu principal és visibilitzar i així, hi contribuïm.
Els recursos pedagògics que emprem han de reflectir allò que la història ha ocultat, els referents femenins. Sovint, això ens genera molta més feina al professorat (que també hem estat educades i envoltades de referents masculins) doncs hem de fer una recerca intensiva per trobar aquests referents i incloure’ls en les nostres programacions, en les propostes didàctiques transversals que aborden competències de tots els àmbits: història, ciència, art… No és una tasca fàcil però és imprescindible!
El joc, el qual és una base de l’aprenentatge cabdal. El joc doncs és també el centre dels nostres “mal de caps”. Malgrat que aquí tenim una gran resistència i molt treball a fer, el futbol segueix sent masculí i l’epicentre del pati. Al Rivo, no estem en contra del futbol, estem en contra que monopolitzi el joc lliure al pati, estem en contra que sigui una pràctica principalment masculina, estem en contra que sigui el focus de conflicte. I què fem al Rivo doncs? Doncs hem establert uns dies específics per jugar-hi, hem tret altres tipus d’elements al pati perquè puguin jugar (jocs de taula, peces de construcció, cordes…), hem modificat el pati afegint un sorral, una àgora, unes jardineres, un rocòdrom, etc. Recordem que la modificació del pati va sorgir fruit de les necessitats (de relació, de moviment, de descans) que va manifestar el propi alumnat en tot el treball d’anàlisi d’usos i activitats que podem fer al pati. Malgrat això, encara hi ha un llarg recorregut a fer en aquest sentit.
I deixant el futbol a banda, diem que el joc és la base de l’aprenentatge perquè serveix a nens i nenes a socialitzar, reproduir i aprendre un model social i cultural concret. No cal dir que al Rivo no hi ha joguines sexistes, ans al contrari, mirem bé els jocs i les joguines que tenim per tal que afavoreixin a crear un model no sexista.
No podem fugir del que és evident als ulls, sovint la realitat supera la ficció i és per això que analitzem i reflexionem entorn els rols de gènere. Generem debat perquè l’alumnat creï les seves opinions, extregui conclusions i sigui crític en vers les desigualtats existents. Posem en qüestió què és ser nen o què és ser nena, què és propi o no d’un gènere o d’un altre, què és el gènere?, com es construeix, etc. Tot això són aspectes que anem treballant a les aules. No tenim una resposta certa i bona, tenim moltes respostes i l’alumnat ha de triar aquella que més li convé i aquella que més el convenç.
Per acabar, volem posar de manifest que les famílies, el personal docent i no docent, les persones adultes en general, fem de model i exemple d’infants i joves. Hem de responsabilitzar-nos i prendre consciència d’aquest paper que ens toca assumir i emprendre educant per la igualtat, pel respecte i en pro d’una societat on les dones puguin decidir i accedir a allò que volen ser, on puguin caminar lliurement pel carrer sense ser assetjades, on la cura dels altres no sigui la seva principal activitat, on no se les jutgi pel cos que tenen o pel seu aspecte, etc.
Volem que les dones siguin presidentes dels països, siguin empresàries de gran renom, siguin astronautes i inventores, entrenadores d’equips de primera, investigadores… Volem que els llibres parlin de les dones importants i que esdevinguin models i referents per a totes les persones.
_____________________________________________________________________________________________________________
*Tot seguit extraiem algunes cites del darrer currículum: DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica.
[…] II. d) La incorporació de la coeducació, en tant que principi rector del sistema educatiu i criteri orientador de l’organització pedagògica dels centres, a tots els nivells i modalitats, és cabdal per afavorir el desenvolupament de les persones al marge dels estereotips i rols en funció del sexe, l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere. […]
[…] Art.4 Objectius generals del currículum
- c) Valorar la igualtat de gènere i respectar la diversitat sexual, de gènere, ètnica o de capacitats. Rebutjar els estereotips que suposin qualsevol forma de discriminació entre persones. Conèixer els drets sexuals i reproductius, i exercir-los des del respecte a qualsevol persona i des de l’autocura.
- d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com rebutjar tot tipus de violència i discriminació, especialment la violència masclista i la violència LGTBI- fòbica, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes, i resoldre pacíficament els conflictes. […]
