Carta de comiat de la Tati

Ha arribat el moment de dir adéu a l’escola.

Es fa difícil fer un comiat després de gairebé 14 anys i, sobretot, fent balanç de tot el que ha significat formar part del Rivo al llarg d’aquest temps. Vaig arribar aquí amb 24 anys, poca experiència, i molta il·lusió de formar part d’un projecte que tot just feia 3 anys que rodava. Mentre he estat al Rivo, més d’un terç de la meva vida, he crescut professionalment. També hi he fet amistats per sempre. Mentre he estat al Rivo m’han passat els moments més importants de la meva vida: m’he casat, he tingut un fill… Però, sobretot, mentre he estat al Rivo, he après dels alts i baixos de la vida, de les dificultats i de les alegries.

Com deia, és difícil, però em surt acomiadar-me de vosaltres, les famílies, docents, alumnat amb una pila d’agraïments. Segur que em deixo coses, però allà van:

Gràcies, com a mestra de música. He tingut la sort i el privilegi de poder fer classe a gairebé tots els nens i nenes que han passat per l’escola fins al dia d’avui. Ahir, feia comptes, i em sortien més de 800 infants. Històries, vides diferents, singularitats… Cançons, danses, cantànies, cantates, concerts de Nadal, ballades de Santa Cecília, i la Clika…  Hem viscut un munt d’experiències, que, ni que sigui una miqueta, han contribuït al creixement i desenvolupament dels nostres nens i nenes. I això fa posar la pell de gallina. Nens i nenes, us trobaré molt a faltar. Gràcies a vosaltres, i tots els que ja no sou a l’escola, he après cada dia a ser millor mestra de música.

Gràcies, com a mestra del claustre. He tingut la sort i el privilegi de viure i veure créixer una escola com la nostra. Un equip que cada any s’ha nodrit de gent nova i n’ha acomiadat. Un claustre que acull, que dona veu, que escolta. Un claustre que manté aquella il·lusió i motivació que ens defineix. Un claustre que gaudeix de la seva feina, que estima els nens i les nenes, que sua, plora i riu. Un lloc on treballar és un gust. Un agraïment a totes les mestres que ja no hi són, però especialment a la Montse, la Lola i la Marina, les anteriors directores, que van confiar en mi. També vull agraïr a la Lídia, cap d’estudis, i la Crisitina, directora, per ser les meves companyes aquest curs, per seguir confiant en mi. Desitjo molta sort i encerts a la Vero i la Patri, que sé que agafen els seus càrrecs amb molta il·lusió i empenta. Gràcies a vosaltres, companys i companyes, mai he deixat de creure en el poder transformador que té la nostra professió.

Gràcies, com a secretària. He tingut la sort i el privilegi de descobrir que des de la secretaria pots veure l’escola des d’una perspectiva diferent. D’una banda, hi ha l’agraïment a les famílies: he tingut el gust de treballar amb gent amb qui hem teixit petites complicitats: consell escolar, AFA, persones concretes amb qui hem creat coses per l’escola que encara perduren, comissions mixtes (recordo amb molt de carinyo la comissió del desè aniversari que va donar fruits tan bonics com el concurs que va configurar el nostre logo actual i la creació dels nostres superherois i superheroïnes d’acord amb els nostres trets d’identitat, que segueixen vigents), i el seguiment especial amb aquelles famílies que fan tots els esforços per poder pagar una quota SIMAT, mica en mica, any rere any, tot i les dificultats. Treballant colze a colze, famílies i escola, fem una escola millor, no en tingueu cap dubte. També amb el servei de menjador, amb qui compartim la passió per educar infants, des de vessants diferents… educació formal i no formal anem agafades de la mà i en línia amb el projecte de la nostra escola. Amb l’administració, en especial amb aquelles tècniques de l’Ajuntament i del Departament que han estat sempre disponibles per ajudar, per facilitar certes tasques, mil gràcies. Gràcies a tothom qui ha confiat en el nostre projecte. Marxo amb la certesa que tenim un projecte singular, fort i flexible alhora, que sempre mira cap endavant. Deixeu-me fer una mirada especial a la comunicació. Marxo de l’escola l’any que el nostre butlletí fa 10 anys. Una eina que ha anat evolucionant i que seguirà canviant, sempre pensant en les millores, però, alhora, sabem (perquè així ens ho han fet saber) que fora del Rivo hi ha famílies que desitjarien tenir una eina com aquesta a l’escola dels seus fills i filles. Però també: aules obertes vivencials, reunions, trobades de delegades. Comunicar un projecte educatiu no és fàcil i creieu-me quan dic que des de l’escola fem tot el que està a les nostres mans per poder explicar-nos el millor que podem. Finalment, dir que formar part de l’equip directiu et fa aprendre que algunes decisions mai seran al gust de tothom. Però també et fa confirmar que sempre, sempre, sempre, quan poses l’alumnat al centre de les decisions, tot és més senzill, més orgànic, més fluïd.

Entre uns i altres, n’hem vist de tots colors, vam fer créixer el nostre projecte en plena crisi econòmica, amb condicions minorades, les retallades, que encara patim. Hem vist caure sostres, ploure dins l’escola, hem patit una pandèmia que va posar a prova el nostre projecte. Però també hem celebrat i recelebrat: les nostres festes, intercanvis de padrins i fillols, concerts de Nadal, els nostres carnavals vistosos i colorits, Sant Jordi, actuacions estelars de l’equip, moments especials com el 10è aniversari, el 15è aniversari, les primeres festes multitudinàries després del COVID, molt emotives, pel fet de constatar que la comunitat Rivo segueix sent forta. Perquè el Rivo és sentiment, és emoció, és família. M’enduc aquest sentiment a la nova escola, més a prop de casa, amb ganes de nous reptes i projectes, nodrint-me de tot el que he après formant part de la nostra escola.

El Rivo sempre al cor.

Tatiana Capó (Tati)