El dijous 4 de novembre, els grups de 4t i el Cicle Superior vam anar al Teatre de Montcada a veure l’obra “Camí a l’escola” de la companyia teatral Campi qui pugui.
Aquest espectacle ha estat guanyador dels XXIII Premis de la crítica d’arts escèniques en la categoria de Millor espectacle familiar del 2020. I veritablement, ha valgut la pena!
És una història de superació i esforç, inspirada en el documental “Sur le chemin de l’école” de Pascal Plisson, que el Cicle Superior va tenir l’oportunitat de veure al cinema de Montcada uns cursos enrere.
L’obra explica la història de tres germanes, un camí i un objectiu: tenir el futur a les seves mans. L’extraordinària història de tres germanes que s’enfronten a obstacles i perills diàriament per arribar a l’escola.
Un espectacle suggerent, visual i sense text que s’inspira en la història real d’infants d’arreu del món. Infants autònoms i capaços, amb ganes d’aprendre i canviar el seu món. Agraïm també als actors i a l’equip tècnic el petit intercanvi de preguntes al final de l’obra, que ens va aclarir dubtes i ens va apropar a la seva feina.
Tot i que els nostres camins particulars al Reixac no són tan accidentats, l’espectacle ha despertat una empatia molt gran entre els nostres nens i nenes. Aquí tenim algunes de les seves opinions:
Hi ha hagut nens i nenes de 4t A als que els hi ha agradat molt i d’altres als que no tant, però en general, tots i totes compartim el mateix sentiment: Era una història molt ben elaborada i que reflexava una realitat com és la dificultat que tenen alguns nens i nenes per anar a l’escola. Tots i totes hem après que hem d’aprendre a valorar el que tenim.
Als nens i nenes de 4t B ens ha encantat! Ens ha fet pensar en que hi ha molts nens i nenes al món que no poden anar a l’escola o no poden arribar-hi fàcilment, com nosaltres, però que fan tot el possible per poder-hi arribar, fins i tot posar la seva vida en perill.
Als nens i nenes de 5è A els ha agradat molt, perquè és una història real que han representat de forma divertida i on surten i es transmeten molt sentiments com la pena, l’alegria, la por o la curiositat. Opinen que hem d’estar agraïts de tenir l’escola a prop i de tot el que tenim.
A 5è B opina que: ” Aquesta obra ens ha fet obrir els ulls: hem pogut veure la realitat del món i valorar les condicions en les que viuen altres nens i nenes. Admirem l’esforç que fan cada dia per arribar a l’escola. Ens hem adonat que sovint ens queixem per coses innecessàries!”.
A 5è C hi ha opinions molt emotives com la del Josep: ” És un homenatge molt bonic als nens i nenes valents que es juguen la vida per anar a l’escola”, la de la Paula: ” Amb aquesta obra, molts de nosaltres hem vist que som uns afortunats de tenir l’escola a prop” o l’Àstrid: “Una obra de teatre que emociona molt i et fa pensar en la sort que tenim a la nostra escola”.
Aquí teniu algunes opinions d’alumnes de 6è A : “L’obra em va encantar. Les noies, camí a l’escola, s’agafaven de les mans i em va donar la sensació de que unes es preocupaven per les altres i això és molt bonic.” Ainhara de San Nicolás. “L’obra m’ha agradat bastant, els actors ho van fer molt bé. He après que tinc molta sort de poder anar a l’escola fàcilment. Recomano molt anar a veure-la. “ opina la Zaira Pallerola. “ A mi m’ha semblat molt interessant. Jo em sento afortunada.” Andrea Roche
Els nois i noies de 6è B s’han emocionat, han sentit pena i també s’han divertit amb les aventures de les tres germanes per arribar a l’escola. Molts s’han imaginat al seu lloc i han valorat la sort que tenim d’estar a prop del Reixac. També han fet esmena de la bona feina i professionalitat de les actrius, així com de l’esforç de l’equip tècnic per recrear els escenaris de la pel·lícula: la cabana, la selva, el pont, el riu, la ciutat o l’escola.
Finalment a 6è C han valorat com s’ajudaven entre sí les germanes i trobaven moments per a divertir-se enmig de situacions ben complicades; també el fet de que és una obra de teatre, no només per entretenir, sinó per a prendre consciència de la fortuna que tenim per poder accedir fàcilment a les nostres escoles i, per acabar, van trobar fascinant que s’inventessin un idioma per a representar a nens i nenes de tot el món.
Com heu llegit, les crítiques i opinions sobre l’obra són ben variades i encertades, i van des de les emocions a la part més tècnica de l’espectacle. Bona feina!
Per veure les fotos cliqueu aquí. Per visionar el tràiler de l’obra, cliqueu la foto.
