Tot ha començat perquè el David va portar a la classe unes branques d’olivera, una rasqueta, potet d’oli i unes fotos… Què era tot això? Vam posar fil a l’agulla i el David ens ho va explicar tot perfectíssimament: els seus avis tenen unes terres amb oliveres prop de Masmolets i allò que portava era la rasqueta de l’avi i unes branques del seu tros. Us penseu que amb això vam tenir prou? Doncs no! Això va ser l’inici de tot un projecte que ha donat per molt!
Vam començar muntant la nostra pròpia olivera amb borrasses i tot! AQUÍ podeu veure com observavem i xafavem algunes olives. Què era aquell líquid que tacava tant? Oli?
Això va ser el punt de partida per començar a treballar l’olivera. Però, com és una olivera? Primer ens la vam imaginar i la vam dibuixar. Les branques del David ens donaven moltes pistes, però, com sempre, una imatge val més que mil paraules, i no vam dubtar a sortir per anar a veure un camp d’oliveres a prop de l’escola: al Camí de la Verneda, a tocar de Sant Josep Obrer. I vam estar de molta sort! Allà treballant hi havia l’Antonio i el José, dos pagesos que ens van explicar de primera mà, com ho feien. Vam poder veure i provar les rasquetes elèctriques, com posaven les borrasses, com queien les olives, el tractor i el remolc… Millor impossible! Va ser una explicació genial! Després d’ajudar-los una mica vam anar a seure al voltant d’una olivera per tal d’observar-la ben de prop i la vam dibuixar com a veritable artistes. I un cop feta la feina, vam anar a omplir la panxa i a jugar una estona al parc.
Amb tota la vivència a la butxaca i després d’haver vist en directe unes quantes oliveres, vam fer un gran mural a la classe. La Judit va dibuixar el tronc, les branques i les fulles i nosaltres vam fer les olives i el vam pintar amb ceres. Ha presidit la classe durant unes quantes setmanes.
Ara ve el millor. L’oliva és el fruit de l’olivera, d’acord. Però aquelles olives que vam veure no eren per menjar, sinó per fer oli. I està bo? El podríem tastar, oi? Com que a nosaltres una cosa que ens encanta és menjar, cadascú es va preparar unes llesques de pa amb tomàquet (o sense), sal i un bon raig d’oli… i a berenar! Però això no va ser tot… La Maria, la mestra d’I5, l’endemà ens va convidar a tastar pa amb oli i crema de cacao. Boníssim!
Però l’oli també el fem servir per cuinar. I què en fem de l’oli brut de la paella? Que el podem llençar per l’aigüera de la cuina? NO!! Contamina moltíssim i podriem fer molt de mal a la Natura. Així que hem descobert un nou contenidor on es llença les restes d’oli. És de color taronja i el Sergi ens va dir que hi havia un davant del Mercadona, al costat de casa seva. Així que cap allà hi vam anar amb una ampolla que va portar la Judit de casa seva. Feina feta!
Només ens quedava una cosa per fer: anar a la cooperativa a veure el procés de com es converteix l’oliva en oli. Aquí no vam estar de tanta sort i no vam poder veure en directe el procés perquè no hi havia cap tractor amb olives. Però el Joan Linares, el responsable, ens va ensenyar totes les màquines i el camí que fan les olives desde que arriben fins que es converteixen en oli. També vam veure garrofes… però això ja són figues d’un altre paner!
