Ja fa temps que hem entrat a la tardor, però la veritat és que no es notava massa… Per això hem hagut d’esperar fins ara per poder veure com el paisatge de Mas Miquel va canviant en aquesta època de l’any. Dilluns 20, els nens i nenes de I4 i I5 vam agafar la motxilla i vam enfilar carrer avall, avall fins arribar al parc més important del nostre poble. La veritat és que ens agradaria que estigués més ben cuidat i més net, però aquesta realitat no hi ha manera de que arribi… Nosaltres vam fer la primera parada a l”amfiteatre” (ells/es deien que no ho era, que el de veritat era el de Tarragona Romana!). Allà vam poder observar, amb l’ajuda d’un pal, com queien les fulles d’un arbre i vam sentir unes paraules ben extranyes: arbres de fulla “caduca” o “perenne”. Però el sentit el vam aprendre de seguida. La segona parada va ser davant de dos arbres inmensos: el plataner i el pollancre (no el “pollastre” com deien alguns!). Allà vam poder observar la forma de les fulles, el color, la grandària, l’amplada dels troncs, l’escorça… i vam fer una guerra de fulles! Més endavant vam conèixer l’àlber. Aquest arbre és molt especial perquè les seves fulles són de dos colors: verd i blanc, un color per cada costat. Tot plegat, el paisatge era molt bonic, però ja ens venia la gana i vam decidir anar a esmorzar al parc del Vilar. Amb el bon temps que feia vam poder jugar ben a gust i fins i tot, el David i el Martí C. d’I4 van trobar-se amb les seves àvies i germans! Un matí ben completet i profitós en tots els sentits. Ho voleu veure? Mireu, mireu…
