Us volem explicar una història d’estima i amor, sí sí, de caliu entre companys i companyes, sembla estrany, oi? sovint ens costa parlar d’aquestes coses, ens fa vergonya o no sé què. Sembla que cada vegada ens és més difícil dir-nos el que sentim, les coses boniques que surten del cor, dir-nos: et necessito, et vull, t’estimo… A l’escola últimament parlem d’emocions, cada dia, a totes hores, i és que després de tot plegat, en calen bones dosis d’estima i cura entre tots i totes. La situació actual fa que no ens puguem barrejar amb altres grups, no podem jugar ni pràcticament parlar amb els nostres amics i amigues del costat com fèiem abans i això és tan estrany, és trist, trist de veritat.
Doncs bé, aquí va la història…La classe de 2n, fa uns dies es va haver de confinar, com està passant últimament a arreu. L’escola es va quedar una mica trista, era el primer grup que ho feia i ens vam quedar tots i totes una mica moixes. El nostre conserge el Gonçal deia que s’enyoraven els marrecs de 2n, la Montse, que ens ajuda a tenir-ho tot net i endreçat, deia que al passadís li faltava vida, que faltaven les criatures xerrant i fent sarau.
I els infants de 1r i la seva tutora, la Patri, de tant que van trobar a faltar als seus amics i amigues de 2n, mireu què van preparar. Amb tota l’estima del món van estar fent una gran reunió, van xerrar i pensar molt en com podien expressar aquella enyorança que sentien i com podien mostrar les ganes que tenien de tornar a veure a tota la colla de segon. Van preparar un meravellós regal, ple de dibuixos i escrits bonics, van empaperar l’aula, cors, abraçades, i missatges d’estima van inundar el passadís de cicle inicial. Ni la Mercè ni la Montse s’ho esperaven, ni els infants que quan ho van veure van quedar plens d’alegria i felicitat. I és ben senzill, sentir-se volgut i estimat és tan important per viure!! I tant fàcil que és posar-ho en pràctica!! Gràcies classe de l’aigua per aquest regal de vida!!
Me muero de AMOOOR !!!
Preciós😍