JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE
Aquest projecte “L’educació emocional en el centre” ha estat fruit de la reflexió i participació conjunta del professorat, alumnat, famílies i d’altres persones vinculades a la comunitat educativa. Va tenir els seus inicis en el curs 2012-2013. Hi ha importants raons que han plantejat incloure l’educació emocional en diferents apartats del nostre Projecte Educatiu de Centre com: Pla d’Acció Tutorial i el Projecte de Convivència.
– Els informes Delors (UNESCO, 1996)i UNESCO (2015) destaquen la importància d’educar en emocions i no sols atendre al merament cognitiu.
L’OCDE (2021) ha constatat la importància d’oferir a tots els estudiants el desenvolupament i l’aprenentatge d’habilitats socials i emocionals.
– Les diferents lleis en matèria d’educació expressen com a principal finalitat l’educar de manera integral(LEC, 2006; LOMCE, 2014, i l’actual LOMLOE, 2020).Els centres són un lloc d’aprenentatge per al desenvolupament integral de l’alumnat i això implica tant el desenvolupament de competències cognitives, com a personals i socials. L’obligatorietat d’un Pla de Convivència (Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig d’educació. Obligatorietat d’elaborar un Pla de Convivència) i un Pla D’acció Tutorial (Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació) dins el PEC.
-Els avanços durant els últims 20 anys en el camp de la psicologia que ens porten a entendre i atendre els diferents tipus d'intel·ligències (Gardner: intel·ligències múltiples), entre les quals destaquen la intrapersonal i la interpersonal definides, posteriorment per Salovey i Mayer (1990), com a intel·ligència emocional. També, des de l’àmbit de la neurociència, avui estem començant a entendre com s’organitzen les xarxes neuronals durant el procés d’aprenentatge estan relacionades amb les emocions.(Bueno, 2019).A més, hi ha suficients evidències dels beneficis de l’educació emocional per a millorar les actituds cap a un mateix i cap als altres, el clima de l’aula, l’assertivitat, la resiliència reducció de conductes disruptives, i fins i tot elr rendiment acadèmic, juntament amb altres aspectes rellevants per a una educació de qualitat (Durlak,2011; Keefer, 2018).
-La diversitat i complexitat dels escenaris en els quals fem el nostre treball en les últimes dècades. L’educació emocional és una forma de prevenció primària inespecífica dels problemes de convivència. Es proposa el desenvolupament de competències bàsiques per a la vida, necessàries per a una ciutadania efectiva i responsable. Prevenció dels problemes de convivència i desenvolupament humà són els objectius essencials de l'educació emocional. (Bisquerra, 2009; 2014) A tals efectes s’orienta a l’adquisició de competències emocionals que es poden aplicar a una multiplicitat de situacions de la vida, com la solució positiva de conflictes, prevenció del consum de drogues, de l’estrès, ansietat, depressió, violència, etc. En aquest marc, la prevenció de l’assetjament escolar és un aspecte important a considerar.
L’educació emocional s’entén com el «procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament humà per a capacitar-lo per a la vida amb la finalitat d’augmentar el seu benestar personal i social» (Bisquerra, 2000, p. 158).
Bisquerra (2009) defineix una competència com la «capacitat per a mobilitzar adequadament un conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per a realitzar activitats diverses amb un cert nivell de qualitat i eficàcia». Així doncs, l’educació emocional desenvolupa les competències emocionals de la persona.
| Competència Emocional | Dimensió | Descripció |
| Consciència emocional | Capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions, afegint l’habilitat per captar el clima emocional d’un context determinat. | |
| Regulació emocional | Capacitat per utilitzar les emocions de forma adequada. Suposa el prendre consciència de la relació entre emoció, cognició i comportament; tenir bones estratègies d’afrontament, capacitat per autogenerar-se emocions positives. | |
| Autonomia emocional | L’autonomia emocional inclou un conjunt de característiques relacionades amb l’autogestió emocional, entre les que es troben l’autoestima, actitud positiva a la vida, responsabilitat, capacitat per buscar ajuda i recursos, així com l’autoeficàcia personal. | |
| Competències socials | Les competència socials es refereix a la capacitat per mantenir bones relacions amb altres persones. Això implica dominar les habilitats socials bàsiques, comunicació efectiva, respecte, actituds pro socials, assertivitat, etc. | |
| Competències per a la vida i el benestar | Capacitat per prendre comportaments adequats i responsables per a la solució de problemes personals, familiars, professionals i socials, orientat cap a la millora del benestar de vida personal i social. |
Quadre 1. Model de competència emocional (Bisquerra i Pérez-Escoda, 2007)
Aquest plantejament és el que dona sentit a l’enfocament teòric-pràctic de l’educació emocional i les competències emocionals a l’escola Can Parera. El model referencial del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica) de la Universitat i que defineixen Bisquerra i Pérez-Escoda (2007), contempla el desenvolupament de cinc competències emocionals: la consciència emocional, la regulació emocional, l’autonomia emocional, així com les competències socials i competències per a la vida (Quadre 1).
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Barcelona: Praxis.
Bisquerra, R. (2009). Psicopedagogía de las emociones. Madrid: Síntesis.
Bisquerra, R. (Coord.), Colau, C., Colau, P., Collell, J., Escudé, C., Pérez-Escoda, N., Avilés, J. M., y Ortega, R. (2014). Prevención del acoso escolar con educación emocional. Bilbao: Desclée de Brower.
Bisquerra, R., & Pérez-Escoda, N. (2007). Las competencias emocionales. Educación XXI, 10, 61-82. http://e-spacio.uned.es/fez/eserv/bibliuned:EducacionXXI-2007numero10-823/Documento.pdf
Bueno, D. (2019). Neurociencia aplicada a la educación. Editorial Síntesis.
Delors, J. (1996).Los cuatro pilares de la educación” en La educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la Comisión internacional sobre la educación para el siglo XXI. Madrid, España: Santillana/UNESCO. pp. 91-103
https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000109590_spa
Durlak, J.A.; Weissberg, R.P.; Dymnicki, A.B.; Taylor, R.D.; Schellinger, K. The impact of Enhancing Students’ Social and Emotional Learning: A Meta-Analysis of School-Based Universal Interventions. Child Dev. 2011, 82, 405–432. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/21291449/
Gardner, H. (1995). Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Barcelona: Paidós.
Gardner, H. (2001). La inteligencia reformulada. Las inteligencias múltiples en el siglo XXI. Barcelona: Paidós.
Grop (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica) de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/grop/
Keefer, K.V.; Parker, J.D.A.; Saklofske, D.H. Emotional Intelligence in Education. Integrating Research with Practice; Springer: Cham, Switzerland, 2018.
Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE) (BOE núm. 106, 4 de maig de 2006)
Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE) (BOE núm. 106, 4 de maig de 2006)
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC). Generalitat de Catalunya
LLei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre (LOMCE), per a la millora de la qualitat educativa (BOE10 12 13).
Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre (LOMLOE), per la qual es modifica la LLei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’ Educació (BOE núm. 340, 30 12 2020)
OCDE (2021). Beyond Academic Learning: First Results from the Survey of Social and Emotional Skills, OECD Publishing, https://doi.org/10.1787/92a11084-en
Salovey, P. y Mayer, J. D. (1990). Emotional intelligence. Imagination, cognition, and personality, 9,185-211.
UNESCO (2015). Replantear la educación. ¿Hacia un bien común mundial? París: UNESCO. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000232697
