-Què vols ser de gran?… No ho sé, vull veure el món
-En un dels racons de les golfes, tot cobert de teranyines, s’hi amuntegaven diaris, llibres, revistes, un llum trencat i les restes d’una nina.
-Mentre els altres cocodrils es desplacen arran de terra, ell camina dret. És diferent, incomprès. Però quantes coses més es poden veure des de l’alçada, que els altres cocodrils es perden!
-Un matí, el capgròs va descobrir que durant la nit li havien crescut dues potetes.
-Mira -va dir orgullós. Mira, sóc una granota.
-I Ara! -va dir el peixet- Com pots ser una granota si tot just ahir al vespre eres un peixet com jo?
– No us podeu quedar aquí per sempre. Hem de pensar alguna cosa.
-És que mai tindrem el nostre propi color?
–No te’m mengis, que soc una apamadora –va dir l’eruga–.Faig molt de servei, mesuro coses…
– Som-hi! Anem a nedar i a jugar i a veure coses!
Van estar discutint i discutint fins que el capgròs diu: una granota és una granota i un peix és un peix!
-Va anar creixent alt i fort i rarament anava de quatre grapes. Veia coses que cap altre cocodril no havia vist abans.
-Puc veure més enllà dels arbustos! – va dir-. Però els altres van respondre: -I això… què té de bo?
Per què no et quedes amb mi?.
