Aquest autoretrat no mostra directament la meva imatge, sinó que es construeix a partir de dues fotografies d’objectes que em representen. Són elements quotidians que, d’alguna manera, expliquen parts de mi: els meus interessos, els meus records o la manera com em relaciono amb el món.
En unir aquestes dues imatges, apareix una nova forma d’autoretrat, més simbòlica que literal. Els objectes es converteixen en fragments de la meva identitat i, junts, creen una representació de qui soc que va més enllà del rostre. Aquesta peça parla de com la identitat també es pot construir a través de les coses que ens envolten, de les que escollim i de les que ens defineixen sense necessitat de mostrar-nos directament.
Junts creen una nova imatge: un autoretrat format per fragments de la meva identitat, transformats en una altra manera de mostrar-me.
