Vida d’escola, Escola de Vida…
No fa gaire més de tres mesos vam començar, sense saber-ne, una estranya aventura mai escollida. Només acabàvem de sentir el seu nom i el seu gust imprevisible i agredolç, es va convertir de sobte en el regust indesxifrable de cada dia. La incertesa va arribar per quedar-se durant un temps no desitjat per ningú, a casa de tothom. Què fer i com fer-ho perquè la vida ens resultés una mica amigable, quotidiana i semblant a la que coneixíem, es va convertir en el nostre propòsit habitual.
Vam anar descobrint que el Planeta, gran com és, s’havia convertit en un món molt més petit, tan sols un espai al voltant de les nostres pròpies parets i els nostres racons més personals. La vida s’havia quedat ensordida davant les notícies que ens creaven por i molta inseguretat. El perill que habitualment ens sembla que es queda a viure a casa del veí, ara ens venia a mostrar com som d’iguals davant la malaltia.
Però vet aquí, que els reptes també ens desperten, i malgrat les pèrdues, els comiats inesperats, alguns dols sense adéu, van sorgir i renéixer les millors destreses de tots plegats. Van aparèixer sentiments de comunitat solidària, creativitat, resiliència, empatia, paciència, tendresa i un bagul ple de tot allò que ens fa exquisidament humans, únics i amorosos. Hem descobert una mica més, com d’especials són els nostres fills i filles, hem sabut que un somriure ens pot retornar l’esperança, que estimar és una necessitat impensable com respirar, que ser mares i pares, educadors/es i cuidadors/es, és i ha estat sempre un regal, que de tant en tant s’ha fet tan habitual, que a estones hem oblidat la seva immensa magnitud.
Res del que hem viscut aquest temps sense nom, ens ha deixat enrere, tot ens ha fet una mica més forts, lúcids, generosos i esperem que conscients.
Fer que la vida succeeixi, crear vida malgrat els moments de foscor, deixar la vida millor que la vam rebre, és un profund acte d’agraïment per tot el que hem rebut i après. Confiar en que avancem quan caminen junts amb el mateix propòsit, transformar una comunitat educativa en una comunitat de Vida.
El nostre reconeixement i agraïment per a totes les famílies, infants i col·laboradors/es en aquest viatge sense fi. Continuem en ruta tots plegats amb força i alegria.
Gràcies per ser part d’aquesta bella Comunitat Sant Esteve.
A continuació, us deixem amb el recull de tots els pots de confitura que hem fet.
Bon estiu i molta salut!
