LA IMPORTÀNCIA DE LES PARAULES

Bon dia, estimats i estimades!

Us heu parat alguna vegada a pensar en la importància que tenen les paraules?

Les que dieu, les que sentiu…Totes tenen un efecte en els altres i en vosaltres mateixos que moltes vegades resulta

determinant a l’hora de fer alguna cosa, pendre alguna decisió….I sinó mireu la història d’aquestes dues granotes.

https://youtu.be/9G84Y8j7UPY

Què us ha semblat? Què en penseu?

Oi que és important el que diem a les persones que tenim al nostre voltant?

Per això us animem que ens envieu missatges bonics pel vostre grup (com sempre, als nostres mails). Nosaltres en farem un recull i després el posarem en comú perquè les dues classes puguem gaudir dels bons desitjos. I a partir d’ara, si encara no ho fèieu, penseu molt bé el que voleu expressar als altres.

Us deixem també el text per si el voleu llegir a algú que penseu que li pot anar bé.

LA GRANOTA SORDA 
Una vegada hi havia un grup de granotes que passejava pel bosc i, de sobte, dues d’elles van caure en un forat molt profund.
Totes les altres granotes es van reunir al voltant del forat. 
Quan van veure la profunditat que tenia, les granotes de dalt van dir a les dues granotes del fons que, a efectes pràctics, s’havien de donar per mortes.
Les dues granotes no van fer cas dels comentaris de les seves amigues i van seguir intentant sortir-ne amb totes les seves forces.
Les altres, mentrestant, seguien insistint, dient-los que els seus esforços serien inútils.
Finalment, una de les granotes del forat va parar atenció al que les altres deien i es va rendir, es va deixar anar i és va morir.
La altra granota va continuar saltant tan fort, tan fort, com li era posible.
La multitud de granotes seguia cridant i li feia senyals perquè deixés de patir i que, simplement, es disposés a morir, ja que no tenia sentit seguir lluitant.
Però la granota va saltar cada vegada amb més i més forces, fins que finalment va aconseguir sortir del forat.
Quan en va sortir, les altres granotes li van dir: “ens alegra moltíssim que hagis aconseguit sortir-ne, tot i el que et dèiem”.
La granota els va explicar que era sorda i que es pensava que les altres l’estaven animant a esforçar-se més i més a sortir del fons del forat. 
-La paraula té poder de vida o mort. Una paraula d’alè a una persona que se sent desanimada pot ajudar-la a aixecar-se i a seguir endavant.
Una paraula destructiva dita a algú que se senti sense ànims la  pot enfonsar. Per tant, cal que anem en compte amb allò que diem.
-Una persona especial és aquella que dedica temps a animar els altres. 
I per acabar, una referència que té relació amb això:
A la seu central de la NASA, hi ha un pòster molt bonic d’una abella amb aquesta  llegenda:
“Aerodinàmicament, el cos d’una abella no està dissenyat per volar; el més bo és que l’abella no ho sap”. 
Què us sembla si no fem cas de les coses negatives i comencem a animar-nos i a fer alguna cosa perquè aquest temps que ens toca viure, sigui molt millor per a tothom?

 

Una abraçada!

Guillem i Raquel

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>