A l’àmbit lingüístic de 3r d’ESO estem llegint la novel·la El rastre brillant del cargol, de Gemma Lienas. El llibre té com a protagonistes una noia de 3r d’ESO i un alumne de Batxillerat. Ambdós viuen dificultats quotidianes que podria viure qualsevol adolescent actual, i a l’aula reflexionem sobre els diversos temes que sorgeixen: la relació entre joves de diferent edat, la dependència dels comentaris que diuen els altres sobre nosaltres, el perill de les xarxes, l’empatia i el respecte, etc.
La manera de treballar aquests temes és doble, per un costat es realitzen converses grupals al respecte, però també complementem aquesta activitat amb la realització de diaris lectors que conviden els alumnes a escriure textos reflexius a partir de fragments suggerents de la novel·la.
Avui volem compartir algunes d’aquestes reflexions sorgides als grups de 3r sobre “com ens afecta el que pensa la resta de gent sobre nosaltres, és això un problema concret de l’adolescència?”. Considerem que val la pena sentir la seva veu i a continuació en trobareu diversos exemples:
Fragment del llibre:
Encara que ha reeixit l’exercici, necessita que l’hi diguin. Tot i que és conscient que seria millor que en passés. De les alabances, és clar. I també dels judicis negatius. Li caldria ser més impermeable al que pensen els altres. No pot ser que el seu humor, de vegades, depengui d’una paraula amable o d’un desdeny. Li encantaria tenir el control de la seva ment pel que fa a aquesta qüestió com té el control del seu cos quan es dedica a la pràctica gimnàstica. Però no hi ha manera. De seguida bada, ja s’ha deixat engalipar per un comentari de l’estil “Tu vals molt, nena”. O en un nanosegon la seva mare l’engega a la puta misèria quan li diu que no s’imagina pas qui pot aguantar-la.
Reflexions dels alumnes:
“L’adolescència és l’etapa tant de creixement físic com psíquic, això significa que ens estem formant com a persones, estem aprenent a viure. És així com els adolescents ens trobem davant moltíssimes noves emocions, sensacions i problemes que encara no sabem afrontar, per tant som pràcticament un pollet en un camp de batalla. Per això a la primera “dificultat” busquem el suport d’algú més. És aquí on comencem a buscar l’aprovació social de tothom i trobar el nostre lloc en aquest món. Com a conseqüència, quan estàs en aquesta etapa t’afecta més l’opinió dels altres.
“A l’adolescència et deixes influir molt pels comentaris i això no ho hauries de consentir: ÉS LA TEVA VIDA! Quan més gran ets ja no et deixes influir tant, però si quan ets adolescent agafes un camí equivocat per les influències, et pot canviar la vida per complet.”
“Actualment la imatge pública és molt important i sembla que li hagis d’agradar a tothom per poder seguir endavant, i no, a l’única persona a qui has d’agradar és a tu.”
“Quan fem un esforç, encara que la cosa no hagi sortit perfecta, els comentaris bons ajuden a seguir endavant. Crec que a l’adolescència és quan més val un comentari bo, vingui de qui vingui.”
