La xerrada va oferir un espai de reflexió sobre el que hem viscut els darrers dos anys i com ha pogut afectar els nostres fills i filles. Aquí us en fem un resum i tot seguit trobareu l’enllaç amb la conferència completa.
Esclat de la pandèmia
Al març del 2020, les principals activitats socials prepandèmia van quedar truncades i això va repercutir en la sociabilitat d’infants i adolescents. La histèria col·lectiva quan va arribar la pandèmia també creava ansietat en tota la societat, inclosos infants i joves. El confinament va ser una etapa molt dura. Hi va haver aïllament social i un canvi de rutines radical. Tot plegat emmig d’una gran preocupació sobre la salut per la incidència de la Covid-19 i les conseqüències econòmiques de la situació. L’estabilitat emocional quedava trencada i la incertesa contribuïa a un estat de confusió mental molt fort.
Adaptació a la “nova normalitat”
La situació requeria adaptar-se de la manera més natural possible. Però vivim un esgotament generalitzat a causa de la incertesa. A més, la distància obligada implica renunciar a la nostra expressió física. A vegades hi ha conductes obsessives amb les noves normes mentre creix per força la virtualitat en detriment de les relacions presencials i el contacte físic.
Conseqüències psicològiques i emocionals
Els principals signes de l’afectació d’aquesta situació sobre nens i adolescents són la por d’estar sols, els malsons, una conducta més irritable, agressivitat, regressions al període més infantil, addiccions (per exemple als videojocs), problemes amb l’alimentació, somatitzacions…. Aquestes són senyals d’alerta que ens han de fer reaccionar per acompanyar l’infant o adolescents i ajudar-lo.
Estudis sobre els efectes de la pandèmia
Els trastorns més comuns són ansietat i depressió, seguits d’alteracions del comportament i trastorns de dèficit d’atenció. Els trastorns mentals s’han triplicat segons Save the Children. Sant Joan de Deu afirma que els trastorns mentals en nens s’han doblat.
Hi ha un 250% més d’intents de suïcidi segons la fundació ANAR. Tot plegat s’atribueix a una baixa socialització, depressió, vulnerabilitat, crisi emocional, estrés i canvis de rutina, soledat i desvinculació social.
Què podem fer?
La família ha d’acompanyar, estar al costat, a vegades sense dir res. Escoltar i respectar la seva intimitat, sense judicis ni obligacions. Fomentar la comunicació i fer activitats de forma conjunta. L’infant o adolescent ha de saber que pot confiar amb nosaltres.
D’altra banda, cal establir normes sobre la connexió a les xarxes i els videojocs i rutines amb temps per a l’oci. Crear un entorn físic i emocional segur. Conscienciar-nos sobre la Covid sense obsessionar-nos. Posar èmfasi sobre les fortaleses de l’infant o adolescent. I buscar ajuda professional si és necessari. L’escola s’ha de considerar un entorn positiu i de seguretat. Cal que s’hi garanteixin relacions positives entre iguals, que la informació al voltant de la situació sanitària i els protocols vigents sigui clara i que hi hagi una relació continuada amb les famílies. És important també detectar possibles problemes d’aprenentatge o de salut mental el més aviat possible.
