El nom d’Ítaca fa referència a la illa grega situada a la Mediterrània, a prop de les costes de Grècia. A l’Odissea, un poema de la Grècia Clàssica, se’ns explica el viatge que Ulisses va fer per tornar a Ítaca, la seva pàtria, després de lluitar a la guerra de Troia.
Després que Carles Riba (traductor de l’Odissea) adaptés els versos al català i, encara més, després que Lluís Llach els hagués transformat en una cançó que per a molts catalans és gairebé un segon himne, l'”Ítaca” s’ha convertit en un dels poemes més coneguts a casa nostra.
Sempre se’ns fa referència quan es vol dir que l’important de qualsevol viatge no és l’arribada, sinó el mateix trajecte. Datat l’any 1911 Ítaca és una baula més d’una tradició literària que va inagurar Homer. Assumeix la idea del viatge com a metàfora de la vida en tant que aprenentatge. Hi ha ressons d’Ítaca en un altre poema de l’autor Kavafis que ens parla de la inutilitat del viatge si aquest és una fugida de la pròpia devastació interior.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixençes.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia !
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques .
