Del plaer de fer…
…. al plaer de pensar.
B. Aucouturier
LA PSICOMOTRICITAT
Som conscients de la importància que té el moviment en les primeres edats. Quan els nens i les nenes encara no estan preparats per parlar, reflexionar, posar paraules a les vivències, ja estan tenint experiències i movent-se. La psicomotricitat es desenvolupa a partir del moviment i del joc i per això és una activitat bàsica a l’educació infantil.
El moviment té un ventall de funcions importantíssimes segons N. Franc (2001):
· Adaptativa: és a partir del moviment que ens podem integrar a un entorn determinat i és aquest el que ens permet sobreviure-hi.
· Expressiva: l’exteriorització de desitjos, idees i estats.
· Relacional: el moviment ens permet relacionar-nos amb el món exterior, amb les persones i els objectes ubicats en un espai i un temps determinat.
· Comunicativa: en qualsevol moviment hi ha comunicació amb l’altre ja que el to, la postura, la mirada, etc, és a dir la comunicació no verbal, és la que transmet el 80% de la informació que enviem als altres.
· Cognitiva: és una eina de construcció de coneixement i aprenentatges.
El joc és l’exploració de l’entorn amb plaer en presència de l’adult.
El seu component lúdic va lligat a un component afectiu-emocional i unit a un desenvolupament cognitiu, motriu i social.
En el joc ha d’existir competència però no competitivitat.
Els instruments amb què compta la psicomotricitat per tal que el moviment dels nens i nenes es converteixi en aprenentatge són les seves propostes generals i obertes que exposa als alumnes per tal que espontàniament experimentin i s’expressin, és a dir el disseny dels elements de la sala i les indicacions donades abans del joc per la mestra.
