Entenem per conflicte una situació d’enfrontament provocada per una contraposició d’interessos respecte a un mateix assumpte. Aquests poden ser individuals, quan la mateixa persona es debat entre dues opcions, o col·lectives quan es contraposen interessos de dues o més persones.
El conflicte és inevitable i forma part de la convivència humana, tots tenim conflictes en diferents contextos i a l’escola també existeixen. Però aquests no s’han de veure com un problema sinó com una situació d’aprenentatge sempre que es resolguin de manera adequada.
A l’etapa d’educació infantil es treballa la resolució de conflictes a través de la medicació entesa com un procés de diàleg entre les parts implicades, amb la presència d’una tercera persona imparcial que no ha d’influir en la resolució del conflicte, però que facilita l’entesa entre les parts.
Normalment, quan sorgeix un conflicte en aquesta etapa, l’alumne es dirigeix al mestre per explicar-li la situació que ha viscut i aquest adopta el rol de mediador. Però quines són les fases de la mediació per resoldre el conflicte?
-
Crear un ambient de respecte i confiança perquè els alumnes se sentin amb total llibertat d’expressar la situació viscuda sense sentir-se jutjats.
-
Exposar cada part la seva visió del conflicte. En aquest punt el mestre ha de vetllar perquè els alumnes s’escoltin de manera activa i controlar les expressions perquè no siguin destructives.
-
Identificar el conflicte, és a dir, que les dues parts puguin adonar-se per què ha sorgit el conflicte.
-
Proposar i escollir acords. El mestre ha d’ajudar a les parts implicades a formar idees perquè el conflicte pugui quedar resolt, analitzar-les i escollir conjuntament aquelles que siguin viables.
Tractant els conflictes des d’una mirada positiva deixaran d’incomodar-nos i passarà a ser una situació d’aprenentatge real on l’adult ha d’acompanyar als infants proporcionant-los un bon model i estratègies comunicatives per solucionar aquells petits conflictes del dia a dia.
Andrea Garcia Bayerri
