L’educació infantil és un moment importantíssim en la vida i el desenvolupament dels infants. Per molts, és el primer contacte amb altres infants i amb una persona referent que no sigui la família. Aquest període serveix perquè els infants es formin a nivell cognitiu, social, físic, motriu i emocional. És per això que l’educació rebuda en aquesta etapa ha de permetre a l’infant desenvolupar-se integralment mitjançant activitats que estimulin aquest procés i respectin les individualitats de cadascú. Per aquest motiu, l’educació artística ha de servir per comunicar i desenvolupar les seves capacitats d’expressió. Quan ens comuniquem verbalment, pensem una cosa i després l’expressem; en l’educació plàstica passa el mateix, el nen passa per un procés abans d’elaborar la seva obra.
Actualment, l’educació artística es percep com un element educatiu i espontani, ja que l’infant dibuixa i s’expressa com a moviment natural des del punt que és capaç d’agafar qualsevol objecte, directament relacionat amb el condicionament físic de cada nen/a, començant a fer gargots, passant a fer diagrames més complexes fins a arribar a una etapa més esquemàtica amb intenció de representar la realitat.
Les expressions artístiques dels infants, molts cops podem pensar que no tenen sentit i no entenem allò que ens estan plasmant, però això no és cert ja que per a ells tot té un sentit (expressa sentiments, idees i emocions). Això fa que el dibuix infantil sigui difícil d’imitar i d’interpretar.
En l’educació infantil hem d’incidir en el treball espontani de la forma, color, volum i línia barrejant-los amb la utilització de diferents materials i tècniques. D’aquesta manera l’infant podrà expressar-se utilitzant diferents recursos que li permetran millorar el traç progressivament i al mateix temps la percepció d’un mateix.
L’actitud del mestre té molta importància en el procés d’expressió artística, ha d’actuar com un guia, intentant sempre reproduir feed-backs positius per crear un ambient càlid i idoni pel treball plàstic.
Per últim, educar la mirada dels infants perquè sàpiguen interpretar tot allò que veuen i siguin crítics amb la societat i les imatges que ens venen. No es tracta d’inculcar que és el millor o el pitjor ni quina és la informació bona o dolenta, sinó que se’ls ha d’ensenyar a pensar, que tinguin la necessitat de descobrir, buscar, formar-se el seu propi món i créixer com a persones coherents. Aprenent a ser, a fer i a mirar.
