El passat dia 24 de maig, vam explorar un dels espais més significatius del paisatge bàsic de Josep Pla i vam llegir alguns dels seus texts que el descriuen.
“La Naturalesa, que sol ésser tan monstruosa i deforme, es complau a Calella a jugar un pas de simetria. Les platges de Sota Can Calau i de Malaspina semblen emmarcar pels dos costats el Port Bo, i sobre la platja d’aquest es troba una de les construccions més gracioses de la costa: les Voltes, els porxos de Calella. Aquests arcs formen la sortida a migdia d’un bloc de velles cases que fan un rectangle apaïsat sobre la sorra. Els arcs són feixucs i cepats; la seva alineació fa un punt rodó, panxut i ple, punt que treu la fredor que tenen les perspectives d’arcs quan són tirats a cordill. Això fa que, vistos des d’un extrem, semblin una filera de parpelles d’una obertura que va en augment, cosa que crea una extraordinària sensació de vida. A l’hivern, en dies de tramuntana, formen sobre la platja un punt recollit; a l’estiu proporcionen una ombra fresca, clarejada per la ventolina marina. I, sobretot, proporcionen el repòs de veure el mar per la forma més graciosa que els homes han creat. El mar vist a través d’una arcada… ¿existeix una cosa més prodigiosament bella? La diversitat del mar sobre el frontis d’un arc, sobre l’arrencada del tronc d’un arc… ¿hi pot haver res més agradable per a l’equilibri humà? És en aquestes Voltes de Calella que s’ha de veure i si és possible sentir una entrada de llebeig d’estiu”.
Josep Pla. La Costa Brava, dins Tres guies. OC. XXX, 128-129, 1976
