OCI i NEGOCI

Per què s’assemblen  les paraules «oci» i «negoci»?

otiumpostnegotium
No és casualitat  ja que les dues paraules tenen el seu origen comú en el mot llatí “otium”.

És fàcil observar que en llatí  la paraula negotium és simplement la negació de l’otium: (nec + otium). Literalment ,significa un temps de «no oci», un temps laborable, amb obligacions i feina.

Per saber la història d’aquestes dues paraules hem viatjat fins a la literatura llatina arcaica per trobar-les documentades a l’obra Ifigènia de l’autor romà Enni.(239 a. C.-169 a. C.) Per aquest escriptor l’oci era un concepte militar, així doncs va denominar “otium negotiosum” al temps lliure en el que els soldats, durant les pauses de la guerra, es dedicaven a fer el que volien. I va designar “otium otiosum” al temps lliure en el que els soldats estaven sense activitats i tenien moments de descans.

Les ciutats romanes, comptaven amb una sèrie d’edificis per a garantir l’oci dels seus habitants, com són: el teatre, l’amfiteatre, el circ i les termes. Amb un calendari ple de dies festius, els romans es divertien a tavernes i termes i acudien en massa a esdeveniments públics que constituïen una forma de contacte directe entre el poble i l’autoritat. 

Actualment  la paraula negoci designa a una organització reconeguda legalment, que proporciona béns i serveis als consumidors a canvi de diners. El concepte de l’oci segueix significant aquest temps lliure en el que no es realitza un treball o una feina domèstica concreta  i en el que podem dedicar-nos a activitats de lleure.

Maria Sureda Esteve, alumna de 1r batxillerat de lletres.