El passat dimarts 6 de març tots els alumnes de 2n de Batxillerat acompanyats dels professors d’Història, vam anar al matí a visitar el MUME (Museu Memorial de l’Exili) a La Jonquera. A l’hora de dinar vam acabar d’arribar a França per visitar el Camp d’Argelès i la Maternitat d’Elna.
L’experiència és intensa….un viatge al passat on s’alternen l’horror i l’esperança, així és com ho van viure alguns alumnes:
“Visitar el museu de l’exili de la Jonquera i passejar per la platja d’Argelers, on hi va haver un camp de refugiats, ens va fer sentir-nos més properes a la Guerra Civil Espanyola del que ens pensàvem. Tot i així, vam poder visitar també la Maternitat d’Elna, edifici on gràcies a gent com l’Elisabeth Eidenberz, va fer més fàcil moments difícils de la guerra, ajudant a donar llum a dones internades als camps dels voltants. La sortida no només ens va servir per adquirir coneixements, sinó també per posar-nos a la pell dels nostres avantpassats”.
Gemma Pallisera, Cati Penagos i Berta Gomes
“L’excursió del dia 6 de març a la Jonquera i a França em va agradar molt. Per començar, el museu de l’Exili va ser molt interessant ja que vam poder observar moltes fotografies dels fets, i a més ens van explicar moltes anècdotes sobre l’exili. Els camps d’Argelers els vam trobar molt més grans del que ens esperàvem. Personalment el que més em va agradar a mi va ser la Maternitat d’Elna, és un lloc molt bonic”.
Mireia Ramírez“El tema de l’excursió em va semblar interessant perquè la Guerra Civil és un fet relativament recent i proper i es pot relacionar (com es va veure al museu) amb molts altres exilis que succeeixen avui dia, com els refugiats de Síria o els refugiats dels Balcans (dels que ens van parlar al museu). Llegir els testimonis dels exiliats a la platja també em va ajudar a empatitzar amb la situació d’aquestes persones”.
Fèlix Haba“La sortida que vam fer al museu de l’exili el passat 6 de març, no em va agradar gaire per dos motius. El primer és que el guia que vaig tenir al meu grup no explicava els continguts de manera dinàmica i es feia pesat a vegades. El segon motiu és que el viatge en autobús se’m va fer una mica pesat i això d’anar agafant el bus cada cop per anar a veure les coses no em va acabar de convèncer. També, la sortida va tenir moments molt interessants com el de la platja i la maternitat d’Elna”.
Marc Pérez“En la meva opinió, les explicacions dels guies del museu de l’exili i de la Maternitat d’Elna eren molt entenedores i emotives, ja que podies sentir com si viatgessis al passat”.
Soliman Aikar“Aquesta excursió m’ha semblat molt interessant per les emocions que m’ha fet sentir. Per una part, vaig sentir ràbia i tristesa per totes aquelles persones que van patir la repressió de la guerra civil i el règim franquista, ja que ningú mereix passar el que van passar simplement per tenir una altra ideologia i voler defensar-la sense causar mal a altres. He sentit molta empatia amb el sofriment que van haver de passar i em va fer reflexionar sobre si tots els humans són intel•ligents. És evident que molts no. Però veient la solidaritat de les persones que ajudaven a les mares embarassades al museu de la maternitat d’Elna sense demanar res a canvi, es pot comprovar que alguns altres sí que ho són”.
Xicu Pérez“La sortida ha estat fantàstica, el fet d’anar als llocs on ha patit una multitud atemorida i sense esperances, saber més sobre aquells temps que no són tan llunyans a nosaltres, veure imatges i testimonis i empatitzar amb el que han sentit, és una vivència única i que val molt la pena.
Ha estat molt ben muntada, sobretot, l’ordre dels llocs, perquè evoluciona com els sentiments dels exiliats.
El punt negatiu que trobo, és que els llocs estan molt separats, però torno a dir, realment val la pena”.
Israae Elouariache“La clase antes de la excursión me subiste las expectativas de esta, la consecuencia ha sido una decepción en comparación a estas expectativas. Esto no significa ni mucho menos que haya sido una mala excursión, es más, la encontre bastante interesante y más cuando estamos estudiando el mismo periodo de los temas que nos eran expuestos. Me parece que la experiencia dependia de quién y como te la explicaban y tal vez a otros les fue mejor relatada (también puede ser impresión mia).
El mejor momento al menos personalmente, fue leer los testimonios en la playa mirando al mar, sinceramente me pareció bastante emotivo, imaginar de donde venian aquellas personas y lo que se encontraban, me gusto el silencio y el sonido del viento y el mar mientras escuchaba los textos, eso ha sido lo más destacable.
Por lo demás, el museo y la casa de la maternidad d’Elna, todo correcto y nada que destacar”.
Juan M. Bautista“Aquesta sortida va ser tal i com ja ens van insinuar els nostres professors, molt interessant. Ens van explicar la duresa de l’exili, la por que havien de passar els habitants del moment, com es va crear la maternitat d’Elna per ajudar a les dones embarassades i nens petits… Tot plegat una excursió molt bonica, amb molts nous aprenentatges els quals t’arribaven al cor després de les explicacions dels nostres guies”.
Àlex Bagudà“Personalment la sortida em va agradar molt perquè el tema el qual vam tractar es molt interessant i penso que tothom ha de saber com va ser la historia del nostre país. En Pau, el guia, va fer una molt bona explicació i en tot moment es va interessar per si no enteníem bé alguna cosa. I per acabar, dir que l’última activitat, la Maternitat d’Elna és genial per marxar amb un bon gust de boca i demostrar que també hi va haver coses boniques”.
Maria Cadenet“Vam començar el dia al bus, camí de La Jonquera. Un cop allà vam anar a visitar el museu de l’exili, ambientat en la guerra civil espanyola, el qual ens va impactar molt a tots, sobretot gràcies a les interessants explicacions que ens van oferir. Més tard vam anar fins a la platja d’Argelers i ens vam poder imaginar com vivien aquells que estaven al camp de concentració i les pèssimes condicions en que es deurien trobar. Per últim vam anar a la maternitat d’Elna, on vam acabar amb una preciosa història de lluita constant i d’amor després d’un dia tan dur i intens”. Julià Creixell i Font
