Eli Brown
Pòlvora i canyella
La Campana
Opinió del traductor
Tota crítica és subjectiva, però després d’haver llegit aquest llibre me n’ha quedat la sensació d’haver tingut a les mans una de les millors novel·les de pirates de tots els temps, equiparable fins i tot a L’illa del tresor de Stevenson. Crec que és una festa no només per al cervell i el cor, sinó també per als cinc sentits: per a la vista, combats navals i mars tropicals; per a l’oïda, el brogit dels canons i l’esclat del tro; per al tacte, la pell de l’amor; per al gust, la salabror de les onades i de les llàgrimes; per a l’olfacte, l’olor de mar i de tròpic; i, per a tots cinc sentits alhora, el color, el tacte, el gust, la flaire i el xup-xup del menjar exquisit que un bon cuiner pot arribar a preparar quasi sense ingredients en un vaixell pirata si una seductora capitana pirata t’ho demana i t’hi va la vida.
He quedat enamorat de tots els personatges, que l’autor dibuixa amb una precisió i un sentiment que fan que semblin vius des del primer moment. D’altra banda, les metàfores i les imatges que Eli Brown utilitza al llarg de tota la novel·la són tan exquisides com els plats del cuiner. M’han vingut tantes ganes de donar a conèixer aquest llibre, perquè en disfruti com més gent millor, que m’oferiria a participar en presentacions especials per a xefs de Catalunya i, fins i tot, en algun port nàutic, on segur que hi ha uns quants capitans de iot amants tant de la bona literatura marinera com de la bona cuina.
No cal que desitgi bon profit a qui decideixi llegir aquest llibre, perquè estic convençut que n’hi farà.
