Després de tant de temps de fred i boira al nostre municipi ens venia de gust fer una sortida a l’entorn de Llobera. Avui el cel és clar i el sol ens acompanya. Sembla que hagin escoltat la nostra necessitat i ens ha ofert un dia idíl·lic per sortir a caminar.

El motiu que ens ha empentat a sortir de l’entorn proper de l’escola ha estat pujar un cim. Un cim com els que puja l’Araceli Segarra, dona i alpinista que estem coneixent actualment a l’escola. 

Llobera no és famosa per les seves rutes d’alta muntanya, està clar. Però tenim la gran sort de tenir boscos plens d’alzines, roures i pins que tenen algun punt elevat. I el punt escollit és el Pedró, un cim que fa 874 metres respecte el nivell del mar. Segurament, per l’Araceli, hagués estat un obrir i tancar d’ulls però a nosaltres ens ha suposat esforç i superació. Valors que de ben segur compartim amb ella.

Des de l’escola, els més grans, i des de la Torre de Peracamps, els més menuts hem realitzat una bona caminada. Amb la joia de fer un cim i de gaudir del camí fet. Un camí que ens ha regalat aire fresc i calor del sol. Ens ha obsequiat amb plantes aromàtiques i el vol de les primeres orenetes que retornen del sud. Hem descobert petjades d’animals i altres rastres que ens permeten conèixer i descobrir el nostre entorn natural.

A mig camí la Torre de Peracamps. Aquí ens aturem per compartir la història de les nostres contrades. La de fa anys, la de les masies i la seva gent, quan aquest indret era el centre neuràlgic de Llobera. I la de fa més anys la de les guerres i del que la gent havia de fer per defensar-se dels enemics i de la por. Els més menuts, han tret la seva faceta més artística i han dedicat un temps a fer un retrat d’aquest indret.

Avui al matí hem fet cim. I hem compartit rialles, xerrades i cançons amb els nostres companys mentre feiem camí. Mentre coneixem el nostre petit municipi de Llobera.