Articles que apareixeran en portada

Preguntes i curiositats sobre els primers habitants del Solsonès

Dimecres passat els infants de l’escola de Llobera vam sortir del nostre municipi per anar a visitar espais històrics de la nostra comarca. La visita ens va permetre crear-nos interrogants, formular-nos preguntes i iniciar sabers que ens condueixin a aprendre coses sobre els nostres avantpassats. Conèixer el passat ens ajuda a entendre el present, ens ajuda a construir els nostres propis referents temporals i cronològics per organitzar la noció del temps i ens permet descobrir maneres de viure en el passat del nostre entorn immediat.

La visita ens va dur al Castellvell d’Olius per explorar el poblat ibèric dels antics lacetans que van ocupar les nostres contrades. I després, vam visitar el Museu de Solsona Diocesà i Comarcal per conèixer el Solsonià i la tasca arqueològica que ha permès descobrir aquesta part de la història del Solsonès. L’objectiu de tot plegat era despertar la curiositat dels infants sobre la història i, sobretot, obrir la porta a desenes i desenes de preguntes. Llegir més»

GRAFITIS, KEITH HARING I ELS AMICS

 

 

Quan la cultura del graffiti estava en el seu punt més alt, cap als 80, Keith Haring va començar a dibuixar, amb guix, als espais reservats a la publicitat del metro de nova York. Omplia les parets amb línies netes en forma de caricatures que denunciaven i parlaven de temes polítics i socials.   Aquestes caricatures van esdevenir la seva marca. Els viatgers s’aturaven i gaudien de la seva obra fins que arribaven els policies a multar-lo.

Aquest segon trimestre a l’escola de La Coma vam decidir seguir la carrera artística d’aquest gafiter. També vam  voler saber què era un gafiti i per què van sorgir. Vam parlar de què implicava pintar un espai públic o privat i que, evidentment ,això no agradava ni  a les administracions ni a molta gent. Vam cercar informació sobre la vida del Keith i sobre les seves obres que, malgrat ser un artista de carrer, va exposar en museus internacionals i té obres repartides per tot el món.

La senzillesa de les seves figures és molt propera, s’assembla molt a la dels dibuixos animats. Igual que en Haring vam dibuixar gossos bordant, figures amb forats al melic, piràmides, cors i nadons que són un símbol d’energia i ganes d’aprendre. Com que estàvem treballant la prehistòria, tot el tema del grafiti ens recordava molt a l’art rupestre i les pintures que feien els primers humans a les roques o als sostres i parets de les coves. A la prehistòria també tenen grafitis!.

Amb guix vam resseguir el contorn dels nostres cossos i vam ajudar-nos de les ombres per crear figures. Vam imitar amb el nostre cos la ballaruga d’algunes obres. Vam treballar les línies de moviment que s’assemblen tant a les dels còmics. També vam fer jocs en anglès i vam escoltar i visionar reportatges en aquest idioma.

Finalment, després de demanar permís a l’Ajuntament, vam reproduir una de les darreres obres de Haring “Millors amics”. Ens va semblar que el pati de l’escola era el millor lloc per lluir-la. Al costat en vam dibuixar  una altra de  creació pròpia, inspirada en la seva iconografia, el cor ens agradava molt i també el volíem representar.

Havíeu vist aquestes figures  oi que sí? Us presentem una mostra del nostre treball en aquestes fotos i, si passeu per La Coma, us animem a visitar-les.

vídeoMAT 2021: L’ESCOLA DE LLADURS PRESENTA DOS NOUS PROJECTES

Presentem dos nous treballs al vídeoMAT 2021.
Per una banda els Ximes, i per l’altra els Detectius, enllesteixen dos nous projectes de matemàtiques per participar en l’edició d’aquest any.
A continuació us en fem una descripció:

  • PROJECTE DELS XIMES: Quin menjar agrada més als ocells de Lladurs?
    “Hi havia una vegada una escola amb una menjadora plena de menjar pels ocells, però pocs ocells s’hi acostaven. Els més petits de l’escola es preguntaven el perquè i no trobaven resposta. Però no es van quedar de braços plegats, amb una mica d’ajuda inicial i posant en marxa tots els seus coneixements matemàtics, van buscar una possible solució. La tribu Xima s’ha endinsat en el món de l’estadística. Han après a fer una taula de recompte per obtenir dades, a representar els resultats i a fer un bon anàlisi i interpretació d’aquests resultats. A més a més, han après de quantitats i de mides. I han comprovat que per fer ciència cal tenir molta paciència.”
  • PROJECTE DELS DETECTIUS: On seus a taula?
    “Sovint la informació passa amb excessiva velocitat i no aconseguim tractar-la adequadament ni té el ressò que mereix . En aquest sentit, el nostre treball s’atura detingudament en el tractament d’aquesta informació, concretament en l’informe Oxfam de gener de 2017. La utilització de taules de valors, la representació en gràfics diversos i la utilització de símils propers als infants, fan visibles els números que apareixen, fan palpable el concepte del % i en definitiva donen sentit a les dades que es publiquen. N’hem fet un anàlisi exhaustiu i el resultat ens ha remenat l’interior: Les dades són aclaparadores. No podem restar immòbils!”
Hem treballat de valent, hem gaudit del procés i hem resolt dubtes. Tot plegat, un camí per les matemàtiques que novament ens obren la porta de la ciència.
“El més important és no deixar de fer-se preguntes”
Albert Eiesntein

 

8 de març. Dia internacional de les Dones

El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any.  Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació, juntament amb els homes, en l’àmbit laboral, i per tant pel dret a la independència econòmica.
Dins d’aquest marc,  les escoles apostem per la coeducació com una eina clau per acabar amb la discriminació per sexe i per a erradicar la violència de gènere.

L’empresa no és menor i cal iniciativa, rigor i perseverança. En aquest sentit, les escoles hem d’impulsar la coeducació des de diferents àmbits: des de la revisió dels textos i materials que es treballen a l’aula, la incorporació del saber de les dones al currículum, l’ús del llenguatge inclusiu, la inclusió de la perspectiva de gènere en l’orientació professional i educativa, la formació del professorat en igualtat, entre d’altres, fins a l’organització i adaptació dels centres educatius en la pràctica diària tenint en compte criteris d’igualtat.

Aquest any desenvolupem el projecte Coeduca’t. Un projecte ambiciós a nivell de comarca que engloba bona part dels centres educatius.
Entre les moltes tasques que s’estan duen a terme, destaca l’elaboració de plafons sobre dones rellevants dels darrers 100 anys. Dones, sovint “ocultes”, que han estat clau, a diferents àmbits, en el progrés de la societat.
Amb la campanya  “Les dones hi som – i sempre hi hem estat- ” es vol donar a conèixer el paper tan important d’aquestes dones i alhora presentar el treball dut a cada centre en el marc de la coeducació.

Durant tot el mes es podran visualitzar en forma de plafons als aparadors de Solsona, a la biblioteca, a l’Ajuntament i al Consell Comarcal

No us ho perdeu!

La ZER hi participa ben activament i cada escola desenvolupa el seu treball a partir del personatge escollit. En aquest vídeo en teniu una mostra.
En el cas concret de la nostra escola, l’escola de Lladurs, hem treballat al voltant d’un personatge ben especial: La Katherine Johnson. Personatge que ha captivat els alumnes des del primer moment.
La nostra escola s’ha convertit en una autèntica redacció d’articles i notícies. Els alumnes repartits en petits equips de redacció han anat elaborant les diferents publicacions, totes al voltant de temes que sorgeixen del personatge escollit: biografies, notícies d’actualitat, reportatges, crítiques, entrevistes, teatres, manualitats i passatemps.
Els més petits de l’escola han teatralitzat magníficament un petit conte inventat sobre la Katherine Johnson i l’hem enregistrat en vídeo per a què el pugueu gaudir totes i tots.
Per tal de poder recollir les

diferents tasques realitzades s’ha creat un bloc, on els alumnes aniran publicant les seves aportacions.

Ens agradarà que el visiteu: https://katherinejohnson-lladurs.tumblr.com

Us animem a que volteu pels aparadors, llegiu els plafons, mireu la informació en els QR i descobriu quina bona feina s’està duen a terme.

“Només si eduquem en la igualtat la podrem fer realitat”

Escola de Lladurs – ZER el Solsonès

La llopada de l’escola de Llobera hem fet cim!

Després de tant de temps de fred i boira al nostre municipi ens venia de gust fer una sortida a l’entorn de Llobera. Avui el cel és clar i el sol ens acompanya. Sembla que hagin escoltat la nostra necessitat i ens ha ofert un dia idíl·lic per sortir a caminar.

El motiu que ens ha empentat a sortir de l’entorn proper de l’escola ha estat pujar un cim. Un cim com els que puja l’Araceli Segarra, dona i alpinista que estem coneixent actualment a l’escola. 

Llobera no és famosa per les seves rutes d’alta muntanya, està clar. Però tenim la gran sort de tenir boscos plens d’alzines, roures i pins que tenen algun punt elevat. I el punt escollit és el Pedró, un cim que fa 874 metres respecte el nivell del mar. Segurament, per l’Araceli, hagués estat un obrir i tancar d’ulls però a nosaltres ens ha suposat esforç i superació. Valors que de ben segur compartim amb ella.

Des de l’escola, els més grans, i des de la Torre de Peracamps, els més menuts hem realitzat una bona caminada. Amb la joia de fer un cim i de gaudir del camí fet. Un camí que ens ha regalat aire fresc i calor del sol. Ens ha obsequiat amb plantes aromàtiques i el vol de les primeres orenetes que retornen del sud. Hem descobert petjades d’animals i altres rastres que ens permeten conèixer i descobrir el nostre entorn natural.

A mig camí la Torre de Peracamps. Aquí ens aturem per compartir la història de les nostres contrades. La de fa anys, la de les masies i la seva gent, quan aquest indret era el centre neuràlgic de Llobera. I la de fa més anys la de les guerres i del que la gent havia de fer per defensar-se dels enemics i de la por. Els més menuts, han tret la seva faceta més artística i han dedicat un temps a fer un retrat d’aquest indret.

Avui al matí hem fet cim. I hem compartit rialles, xerrades i cançons amb els nostres companys mentre feiem camí. Mentre coneixem el nostre petit municipi de Llobera.

EL SOLSONIÀ, EL NEOLÍTIC A L’ABAST DELS INFANTS

Entrar en una sala del Museu de Solsona i trobar-te una tribu neolítica és una visió impactant, sobretot per a la mainada. Descobrir qui eren, com vivien i quines funcions tenia cadascú dins del grup és un inici apassionant per un viatge als temps llunyans… Llegeix més»